Trencar el silenci

Un relat de: David Gómez Simó

alçar la veu
trencar el silenci
i amb els mots esquarterats
beure't una cervesa
assegut en un portal
brut suat empestat
ple de polls oblidat
pels transeünts que passen
pel teu costat

alçar la veu
trencar el silenci
i amb els mots esquarterats
veure que t'han oblidat
els amics la família
el patró la querida
ningú et recorda i es sorprenen
quan et veuen adormit entre cartrons
giren la cara avergonyits
culpables de l'oblit
que ja dura més de tres anys

alçar la veu
trencar el silenci
per demanar una moneda
amb que ofegar en vi
els mots esquarterats
que burxen per brollar
del teu coll assedegat
mentre busques la resposta
dins dels ulls que et menyspreen
per diferent al sistema

Comentaris

  • No és el mateix to ni usem les mateixes paraules[Ofensiu]
    deòmises | 08-03-2008 | Valoració: 10

    però això no li resta qualitat. Felicitats i endavant, amic David

    Gràcies pel comentari, d.

  • sense fer soroll[Ofensiu]
    fill de les ombres | 02-03-2005 | Valoració: 9

    dura la realitat que descrius, la d'aquells que viuen i moren sense fer soroll perquè el món no els vol veure ni sentir.

    tinc un relat per ells que porta el títol d'aquest comentari i que recentment ha esdevingut també cançó.



    PD: fa dies em vas preguntar si algun dia sentiríem la tonada dels meus versos, només és qüestió de posar-se en contacte; tenim concert el divendres 22 d'abril a santa perpètua de mogoda, vallès occidental.

l´Autor

Foto de perfil de David Gómez  Simó

David Gómez Simó

98 Relats

494 Comentaris

143470 Lectures

Valoració de l'autor: 9.68

Biografia:
I si us plau, Bloom, estigues atent a aquest detall:
no omplis la casa de mobles i d'altres objectes,
si us plau, guarda espai per a la bellesa,
perquè la bellesa hi càpiga: una escletxa a la dreta
de qui entra, per exemple.
Que les coses belles siguin el teu lloc de vigia;
doncs el món, com qualsevol altra cosa,
només es torna bell quan per la bellesa és mirat.

Un viatge a l'Índia
Gonçalo M. Tavares