tots dos

Tots dos.

L´hora havia arribat. Sembla que el comiat no podia esperar. Ja era el final. El darrer moment. S´havia fet tot els possibles, i ara la questió era anarse´n amb dignitat.
Inma,li va fer el nuc de la corbata. Era especialista desde que el seu pare li havia ensenyat. A mes amb doble seguretat, perque mai s´afluixara. Com sempre, li´l va provar sobre el coll, per la llargaria. Al pel, li queia perfecte. Toni, va obrir els ulls i es va somriure. Ets una pessada, Inma!
Es sentiren passos pujant l´escala. El timbre va sonar dues vegades, llarga i curta. Era del seus..
Carles, perque has vingut , no calia. Si vull estar ací. Vull acompanyar al meu amic Toni. I parlar amb ell el abans que se´n vaja.
Inma els va deixar a soles, mentres anava a fer café. Carles, es va seure al seu costat, al llit. Toni, he de dirte un secretet. Ara es el moment. Ara que estem a soles. Te´n recordes d´aquell accident fa 43 anys en el que va morir ton pare. Si, quan va esbarar pels graons i se´n va trencar el cap. Doncs si, vaig ser jo. El vaig espentar, i me´n vaig anar correns. Volia matar-lo. L´odiava. Amb un sentiment intolerable. El teu pare era amant de ma mare. I jo no ho podia consentir,
Amb un fil de veu, Toni va dir, jo també. Un altre. Va tosir. La vida se li escapolia. Jo També, repetí. Ta mare, la teua mare, el gas. Quan es va quedar obert per casualitat. No, era jo, tenia copia de la clau i vaig entrar, va tosir, li costava parlar. Vaig obrir la clau i s´asfixiá, La odiava, perque savia que era amant del meu pare, i la vaig fer culpable del sofriment de ma mare
Els dos callaren, mirant-se.
Deu meu Toni, com ho pogueres fer així a sang freda?
I tu Carles, amb violencia?
Inma dugué els cafes.
Toni, se´n va incorporar, l´ultim café.
Els dos, se´l prengueren en silenci.
I els dos caigueren fulminats.
El verí va actuar amb rapidessa
Inma, va eixir de l´habitació- Tots dos eren uns assesins. S´ho mereixien.