lola

Lola s´acostá a la porta, sentia el renou de l´ascensor quen pujava. Hola!, com estás, com ha anat el dia?. Be, eran paraules buides i alló que volia era mes carinyo i menys soletat. Passaren al saló, i es segueren al sofá. Silenci entre les dues. Despres de tot un dia no hi havia res a dir! Al cap d´una estona, anaren a la cuina. Lola, se´n va recordar dels bons temps, quan les rialles i les histories inundaven la casa. Ara, a soles ella i jo. Quan li posá el menjar a l´escudelleta, va deixar escapar un miolit de queixit, al veure que un altra vegada, s´havia equivocat de marca de menjar pels gats.