Cercador
quán torna el sol
Un relat de: juavizo- Compartir:
La nit s´havia engrandit. Tot era nit., i ni la claror de les estreles podian penetrar en tanta foscor. I ara calia esperar molt de temps.
Kimbi, li ho va tornar a preguntar al seu pare "¿ quán torna el sol?"
Zuc, li restregá el monyo amb la seua ma." Ja t´ho he dit. No ho se"
Va voler consolar al seu fill, i se´l posá als seus genolls." No passa res, tornará.. Sempre ha tornat, però ho fa quan vol. No hi ha manera de saber-ho ".
Era així. Els mes vells, els homens de mes de 40 vents, tampoc ho savien.
Hi havia un, Clugi, que deia que el seu rebesavi ho havia esbrinat. Pero s´havia endut el secret al llac.
I Clugi no encertava mai. Ara havia previst que tornaria a les cinc ratlles del quart vent de ponent. Però ningú s´ho creia. Fins i tot, la jaia Ruka es reia d´ell..
Estar sense sol era avorrit. I perillos. Amb la foscor, els animals salvatges es feian molt valents i atacaven el poblat.
Zuc, era previsor. Es farien guardies cada 3 ratlles. I cada quarta de vent de ponent, eixirien de caça a exterminar cuantes feres fora possible.
I els queviures estaven ben magatzenats i vigilats per la Ruka.
Van fer foc, al mig del poblat. Zuc i Kimbi van seure junts. Tots estaven callats I seriosos. El darrel sol havia durat molts vents. Ningú no recordava una duració tan llarga. Kimbi no havia conegut fins aleshores la foscor.
Trul va alçar la veu. Era molt respectat perque tenia mes vents que ningú i ademes era savi. "Companys, pense que el sol no va a tornar. Sent dir-vos-ho, però tinc les meues raons. He llegit les marques del llac, i m´ho diu clarament. . Ja no va a tornar. Hem de aprendre a viure sense ell"
Zuc, li espetá, "Trul vas molt lluny en les teues paraules. El sol tornará."
Trul, va callar i tots tambe ho feren.
Al cap de 50 vents, ningú d´ells ja vivia. A soles Kimbi, fet un vellet
molt debil . La foscor seguia tan negra com quan ell era petit i les feres s´havien apoderart de quasi tot. Al campament, a soles quedavem 14 , amb tres xiquets. Ja ningú no parlava del sol. Ell a soles l´havia conegut, i no li creien, era un boj.
Kimbi, cada 6 ratlles anava al indret per on recordava que se´n havia anat el sol . Aquella vegada, li va costar molt arribar-hi, de cansat que estava.Es va quedar mol quet mirant fixament cap a la foscor- Havia de tornar. Son pare li ho va prometre. Aquesta volta va passar quelcom extrany. Va ser com un tró. Seguit de un terratremol. Tots xillaren i llançaren a correr, i els xiquets ploraren. El vent de ponent va bufar com mai, i per fi va apareixer, el sol, la gran estrela. Kimbi, i els demes es quedaren cegs al mirarla. Tots cegs. Pero havia tornat la llum.
Kimbi, li ho va tornar a preguntar al seu pare "¿ quán torna el sol?"
Zuc, li restregá el monyo amb la seua ma." Ja t´ho he dit. No ho se"
Va voler consolar al seu fill, i se´l posá als seus genolls." No passa res, tornará.. Sempre ha tornat, però ho fa quan vol. No hi ha manera de saber-ho ".
Era així. Els mes vells, els homens de mes de 40 vents, tampoc ho savien.
Hi havia un, Clugi, que deia que el seu rebesavi ho havia esbrinat. Pero s´havia endut el secret al llac.
I Clugi no encertava mai. Ara havia previst que tornaria a les cinc ratlles del quart vent de ponent. Però ningú s´ho creia. Fins i tot, la jaia Ruka es reia d´ell..
Estar sense sol era avorrit. I perillos. Amb la foscor, els animals salvatges es feian molt valents i atacaven el poblat.
Zuc, era previsor. Es farien guardies cada 3 ratlles. I cada quarta de vent de ponent, eixirien de caça a exterminar cuantes feres fora possible.
I els queviures estaven ben magatzenats i vigilats per la Ruka.
Van fer foc, al mig del poblat. Zuc i Kimbi van seure junts. Tots estaven callats I seriosos. El darrel sol havia durat molts vents. Ningú no recordava una duració tan llarga. Kimbi no havia conegut fins aleshores la foscor.
Trul va alçar la veu. Era molt respectat perque tenia mes vents que ningú i ademes era savi. "Companys, pense que el sol no va a tornar. Sent dir-vos-ho, però tinc les meues raons. He llegit les marques del llac, i m´ho diu clarament. . Ja no va a tornar. Hem de aprendre a viure sense ell"
Zuc, li espetá, "Trul vas molt lluny en les teues paraules. El sol tornará."
Trul, va callar i tots tambe ho feren.
Al cap de 50 vents, ningú d´ells ja vivia. A soles Kimbi, fet un vellet
molt debil . La foscor seguia tan negra com quan ell era petit i les feres s´havien apoderart de quasi tot. Al campament, a soles quedavem 14 , amb tres xiquets. Ja ningú no parlava del sol. Ell a soles l´havia conegut, i no li creien, era un boj.
Kimbi, cada 6 ratlles anava al indret per on recordava que se´n havia anat el sol . Aquella vegada, li va costar molt arribar-hi, de cansat que estava.Es va quedar mol quet mirant fixament cap a la foscor- Havia de tornar. Son pare li ho va prometre. Aquesta volta va passar quelcom extrany. Va ser com un tró. Seguit de un terratremol. Tots xillaren i llançaren a correr, i els xiquets ploraren. El vent de ponent va bufar com mai, i per fi va apareixer, el sol, la gran estrela. Kimbi, i els demes es quedaren cegs al mirarla. Tots cegs. Pero havia tornat la llum.