Nit de reis

Carles ja ho havia dit. Faltaven regals.Encara que Sara els escampara be, el sofa quedava buit i el silló, millor ni nomenar-ho.
"Ho veus, queda nolt escas". , va repetir Carles.
Ja era tard, peró Sara no ho dubtá i enfilá la porta del carrer." On vas ara?" ," res tu queda-t unflant els globos que jo torne tot seguit."
Les ultimes paraules de Carles, s´apagaren darrere la porta i Sara apretá el pas. Hi havia pressa i a mes estava molt cansada. Dues coses mes, a soles dues mes i tot estaria millor..
Mentres s´encaminava a l´avinguda, va fer memoria. L´oncle Pep, els jaios, la tia Maria. Ja estaven ben coberts. Ella mateixa, el rellotge que Carles li havia posat al silló, Carles, l´ordinador portatil nou, amb tot, tot, tot. Els xiquets, Rosa, ja quasi una dona als seus onze anys, amb el mòbil nou i l´ultim joc per a la Nintendo, i Xavi, el mes petit, amb el seus 5 anys, amb la bici.
Be, faltaven coses.
Va arribar a l´avinguda, encara hi havia gent,. I el va tornar a veure. Allí estava tot lluent al escaparat de la petita tenda, Era preciós. Estava a punt de tancar, peró ella va passar." Me´l ensenya". No calgué dir quina cosa, el tender savia de que en parlava. Amb precaució, li´l va posar a les mans. Fora del escapat, on era l´amo i senyor, semblava mes petit, peró no perdia la seua bellesa. Sara se´l va quedar mirant en silenci." I quant diu que val?" "Ja ho sap , senyora, ja li ho he dit unes quantes voltes, i no vaig a rebaixar-lo gens ni mica. Es allo que val, i no puc baixar ni un centim".
Sara el va tornar al tender. "D´acord, emboliqueme´l de regal i ja está."
Al cap d´uns minuts, eixia de la tenda amb la bossa de plastic a la ma, i una sensació de felicitat total. Si no hagueren segut els Reis, no el tindria. Es un regal de Melxor. Si, el Rei li havia fet un espentó per a fer´ho. Gracies Melxor.
Va comprar una nina per a Rosa, i un joc de construccións per Xavi. I una bufanda per a Carles. I un joc de café pels jaios.
Be ara estava tot molt millor.
Carregada com un haca , va tornar a casa. Li dolien molt els peus, havia estat un dia molt llarg, peró tornava contenta. Ja el tenia. I disfrutaria d`ell.
Carles es va quedar astorat quan l´ajudá a descarregar les coses que duia. "Peró Sara, no estás be del cap" ." Tu calla la boca i anem a distribuir be els regals. I no els obrigues. Ja ho veurás tot demá"
Ara tot quedá ben bonic. Demá tots serien feliços. Carles, curiós li preguntá". I aixó, aixó que es?" " Regal de Melxor." " Peró per a quí." " Per a nosaltres dos, per a tu i per a mi" . Carles l´abraçá emb tendresa i li besá el front. " Estás una mica botjeta, no?"
Aquella nit, tots dos somniaren amb Melxor, i sentiren els sorolls del cavalls i dels pajes. Pero no s´alçaren.. S´acurrucaren sota els llensols apretats un a l´altre amb l´encis de la Nit de Reis..
I al lendemá, entre crits d´alegria i trucades per telefon, i la xocolata i el roscó i la música, els dos arreplegaren el regal de Melxor i el deixaren al millor lloc de la casa. Tenia bona llum i bon airet i afecte de tots. El petit bonsai cirer, ja tenia casa per a molts, molts anys