Tinc gana

Tinc gana. M'assec davant la taula, em poso un tovalló al coll, m'armo amb una forquilla, un ganivet, una cullera, i sobretot, amb els dits. Els plats m'esperen. Ja està tot apunt, i no tinc pressa. Començo amb unes escopinyes. Un parell de llaunes. Vinagre, pebre… boníssimes. Ara unes olivetes. Negres, arberquínes, farcides d'anxova, farcides de pebrot, sevillanes,… totes entren bé. Continuo amb embotit. Xoriç, fuet, pernil salat i pernil dolç, també pernil d'ànec, mortadel·la, botifarra blanca i botifarra negra, catalana i una mica de salami. Tot acompanyat, evidenment, de llesques gruixudes de pa, amb la crosta una mica enfarinada, xucades amb tomata i untades d'oli. També menjo patates. Ondulades, llises, "ganxitos", i diversos tipus de formatge. Cada tros més bo que l'anterior. Pico una mica de l'amanida. Bé, de fet me l'acabo sencera. Enciam, tomata, pebrot, cogombre, més olives, pastanaga rallada, unes quantes panses i nous, per donar-li un toc d'originalitat. També hi ha trossets de poma. Llavors agafo un plat d'escudella. Ben carregat de pasta, amb dues pilotes de carn a dins. Les dues són grosses com el meu puny. També hi ha una patata i un parell de pastanagues ben estovades. M'acabo el plat en un obrir i tancar d'ulls, i me'n serveixo un segon. També me l'acabo. Ara toca el rostit. Un tros que sigui de pollastre, un que sigui de conill, un de porc, i també una botifarra, si és que la trobo al fons de la cassola. Al cap d'una estona, només en queden els ossos, perfectament escurats i buits de dins. Em llepo els dits. Les postres. Una mica de fruita, que ajuda a pair. Una poma, una taronja, un parell de peres, i el bol de maduixes que he preparat aquest matí, perquè així s'estovessin. Una mica de síndria, que sempre entra bé. Trec les profiteroles de la nevera. Me'n menjo 6 o 7, totes regades amb xocolata desfeta deliciosa, i per acompanyar-ho m'acabo el pot del gelat aquell que té un color estrany i que no es menja ningú. Quatre galetes, i llavors començo a notar l'estòmac que, per fi, sembla estar força ple i tiba una mica. Faig un sospir, i aparto els plats buits de la taula.

Sinó, no m'hi cap tot.

M'acosto els bolets, i me n'empleno el plat. Estan boníssims, i n'hi ha de molts tipus. Rossinyols, pinetells, rovellons, reigs, i alguns que no en sé el nom. Tampoc importa massa, mentre siguin comestibles. Ara l'estofat de vedella. També hi ha alguns bolets, però no els hi faig un lleig i me'ls menjo. Les parets del meu estòmac tiben una mica més. Quina sensació més agradable. Em passo la mà per la panxa, i ara està més llisa que mai, i dura com una pedra. Però encara tinc gana. Estiro el braç per agafar la paella i dur-me-la fins al davant. No val la pena ni posar-s'ho al plat. Enforquillo l'arrós, una queixalada darrera l'altre, tot va cap a dins. Els musclos també me'ls menjo, i llavors faig servir la closca per ajudar a la forquilla. Així està més bo. Al cap d'una estona, estic ja escurant els últims reductes de la paella, els més rebels, aquells que es queden enganxats a la vora. Fa una estona he sentit com un petit cruixir dins el meu estòmac. Eren els teixits de la paret. S'estan començant a estirar massa. Però la meva gana no minva. Ara també m'ha vingut set. Aigua no, ja que un sol glop no me la fa passar, i si en bec massa, em queda deseguida una sensació de ple que encara no vull. Tinc massa plats per disfrutar. Un refresc amb gas tampoc, el gas ocupa espai que ja no es pot omplir. Un suc doncs, ben espès, de prèssec potser, d'un tan per cent de polpa elevat. Boníssim. Darrere el munt de plats, diviso un plat de verdura. Bé, penso, una mica de verd no em pot fer mal. A la primera queixalada, noto com el teixit de la paret de l'estòmac s'esqueixa. Ara hi tinc un petit foradet per on s'hi escapa la pasta que l'aparell digestiu va formant. És com un pesigolleig, força agradable. Una altra queixalada de verdura, empasso i noto com empeny el menjar que hi havia dins l'estòmac pel foradet. La sensació m'encanta. M'acabo el plat de verdura a correcuita i devoro una safata de costelles, espaguetis amb salsa bolonyesa, un plat de puré, una llauna de pinya en almíbar, patè tot sol, i un grapat de caramels tous. L'ordre és igual. Noto com el menjar triturat comença a escampar-se pels forats que troba per dins la meva cuixa. Quan arriba al genoll, es precipita fins als peus, i és empès fins a la punta dels dits. Continuo menjant tot el que em cau a les mans. La meva gana sembla que no té fi. Una tauleta de xocolata, un flam, un paquet de croquetes congelades, una mica de sushi, els pèsols que van sobrar de l'altre dia. Ara ja tinc les cames plenes de dalt a baix, i el menjar comença a acumular-se al voltant de l'estòmac. Però no m'atipo. Una pizza, bròquil, sopa de verdura, galetes de santa coloma. El menjar ha arribat a les puntes dels dits de les mans, ocupant també els braços i el pit. Comença a fer-se absurd el recorregut de cada aliment. Entra per la boca, l'assaboreixo, llisca per l'esòfag fins l'estòmac, on és una mica triturat. S'escapa pel forat, que s'ha anat fent gros, i empeny el menjar que ja hi ha al seu voltant, fent que el meu cos estigui una mica més ple. Al fons de la nevera, hi descobreixo un pastís mig amagat. La boca se'm fa aigua. Al empassar-me les últimes engrunes, el menjar ja rodeja el meu cervell, no hi ha ni un sol espai dins el meu cos que no estigui completament ple. Començo a notar que la gana em disminueix… però encara n'hi ha una mica, i la pell… encara es pot estirar… una truita de patates, salsitxes, gaspatxo, i una cosa que no sabria dir què és, però sembla bona. La pell comença a tensar-se, és com s'hi m'inflés, com si fos un globus, com a les pel·lícules. L'únic que és impossible que m'alci volant. Duc quilos de menjar dins el cos. La sensació ja no és tan agradable, la pell s'esqueixa i fa mal, però la fam no està del tot acabada, i necessito la sensació de plenitud. Potser una mica de mantega, tota sola, i uns calamars a la romana farien el fet… per sota la pell, es comença a divisar el múscul. Una llonganissa… un plat de macarrons… gairebé estic, ho noto. Tot dins meu tremola, com si anés a explotar. El dolor ja és molt intens, però segueixo engolint. Blat de moro, uns peus de porc, un raig d'oli… ja no puc més, estic apunt de… rebentar… crec que… ufs, serà millor que vagi al lavabo, que sinó, no soparé.