T'estimo

Un relat de: Avril

Tant perfecte...

Amb un delicat somriure,
una gentil mirada.
Uns pits que fan poesia,
una veu irreproxable.

Una màscara perfecte,
vull saber que s'hi amaga.

D'esquitllentes t'obserbo,
d'un costat a l'altre, pensaré,
en el teu inmens rostre.

La reflugent llum del sol,
sorpresa i a l'hora enamorada,
s'hi reflecteix cautivadorament.

Busco la clau per posseir-te.
Busco les teves formes al meu cau.

Et cerco als meus somnis,
et trobo, et beso, t'estimo...


Comentaris

  • Uns pits que fan poesia...[Ofensiu]
    fada_negra | 07-02-2006 | Valoració: 10

    M´ha encantat...es genial...tot el k tu escrius ho es...Es k llegint-ho he sentit tantes coses,he recordat tantes moments...gracies...

  • " vull saber què s'hi amaga "[Ofensiu]
    kispar fidu | 24-06-2005

    Estimar a algú que misteriosament coneixes. Amb tots els seus encants, tots els seus misteris que encara no has pogut descobrir, amb els seus bonics defectes. Enamorar-se d'algú que encara no s'ha descobert del tot.
    Vull saber què s'hi amaga. Què s'hi amaga radera d'aquests ulls que em fan somiar desperta. Vull saber més de tu. Tot de tu. Vull posseir-te. Vull que també tinguis ganes de descobrir-me... uau! M'agrada molt també!!

    (Avui he rellegit el de Et dedico la vida,S.Y., és genial! de veritat!)

    Que vagi mooolt bé!
    Bon estiu!!!

    Gemm@

  • Woles[Ofensiu]
    bdjer | 09-05-2005 | Valoració: 10

    Ei Avril! La veritat es k magrada molt tot el k t'he llegit fins ara, aixi ke ara me decidit x comentar-te el primer poema ke vas publikar, ke te kom algu més especial no?

    M'ha agradat especialment per la descripció breu que fas de la noia, però que ho diu tot. I el mateix passa amb al resta del poema, en poques paraules transmets tot perfectament i a més amb un munt de sentiment.

    Un dels fragments que més m'agrada és el de:
    "Una màscara perfecte,
    vull saber que s'hi amaga."

    A vegades et veus atrapat per les barreres que no et permeten arribar a allò que anheles, però no et rendeixis!Ànims i no deixis mai d'escriure! ;)

    Bdjer

  • Molt bonic[Ofensiu]
    AINOA | 19-04-2005 | Valoració: 10

    Es un bonic poeme.
    Llastima que només sigui un somni, pero tot i aixi estimar es lo més bonic que ja.
    Una abraçada.

  • S mol maku ;)[Ofensiu]
    gavchuk | 19-04-2005 | Valoració: 9

    Eis noia s l primer k ta llegeixo i crec k scrius mb, ma agradat mol. Com ta dit la Sareta_16 not donis x vnçuda i ki sap... pude algun dia l teu amor s curraspos, speru k sigui axi ;) Seguire lleginta. Dew!

  • Avril | 08-04-2005

    Gràcies x els vostres comentaris , però Sareta_16 jo sóc una noia, si ja se el que penses . Al relat parlo d'una noia. Sóc bisexual. :) No passa res. Qualsevol persona hauria pensat el mateix.

  • Estimar[Ofensiu]
    Sareta_16 | 08-04-2005 | Valoració: 8

    Que millor somiar per aconseguir allò que el cor desitja amb tanta força?
    Dir-te que no et donguis per vençut, lluita per aconseguir allò que vols...^^
    Una bona forma de dir t'estimo.
    Està molt bé! :)

  • No entenc molt de poemes...[Ofensiu]
    Linkinpark | 08-04-2005

    Però a mi sincerament, m'agraden més en rima. Però, per no tenir-ne, està molt bé! Continua així. Pots arribar lluny!

Valoració mitja: 9.4

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Avril

12 Relats

53 Comentaris

15664 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
Tu vas ser qui em va ajudar
A no sentir-me sola.
En aquells moments tan perduts
De la ment d'una persona
Que no sap quin camí triar

Jo vaig ser qui et va oblidar
Qui et va abandonar
Jo et vaig substituir
Per un somni inexistent
I a vegades transparent...


Perdona'm per haver-te oblidat
Perdona'm per haver-te deixat de banda
Tant que em vas ajudar
I tant poc que et vaig demostrar
Però ara creuré amb tu
I no et deixaré escapar.

Busco motius pels quals
em vaig oblidar de tu
I et vaig canviar
Per aquella cara maca
Que només sap somriure
I que mai no podré tenir.

Mai més no deixaré
Una cosa amb la que he après
Més que amb la meva pròpia mare
Quan em deia com seguir
Aquelles enormes petjades
Que em portaven al meu destí.

Ara aquells camins que em vas pintar,
se'ls ha emportat el mar.
Ja no els puc recuperar...
Perdona'm

Perdona'm per haver-te oblidat
Perdona'm per haver-te deixat de banda
Tant que em vas ajudar
I tant poc que et vaig demostrar
Ja no puc creure amb tu,
ja t'he deixat escapar.

- Gal·la