Somio...

Un relat de: Avril

I allí estava...
Mirant-me amb aquella cara,
aquella, la que tantes vegades he somiat.

Esperant el seu somriure...
Va ser tant impactant!

La primera llàgrima...
guiant cada afluent del seu llant.

Una força desconeguda
em guià cap als seus cabells.
Cap al seu coll i més tard...

Els seus llavis,
toparen suaument... amb els meus.

Ens voliem evitar!
però no ho vam fer.

Ens limitarem a sentir,
la brisa d'aquell matí.

Aquella va ser la essència
que inevitablement em perdí.


Comentaris

  • quants..[Ofensiu]
    Tempsperdut | 01-10-2006 | Valoració: 10

    quants cops aure somiat ke em passa aixo...

    makissim.m'encanta..seguiex aixi ^^

  • Aquest no l'havia llegit...[Ofensiu]
    bdjer | 21-12-2005 | Valoració: 10

    Ei Avril! No havia llegit mai aquesta poesia (o almenya que recordi xD) i ara que estic donant un tomb pels teus relats trobo que és dels millors. Què bonic és somiar...

    Segueix escrivint, m'agrada com transmets a cada paraula ;)

    Bdjer

  • Qué bonic!!![Ofensiu]
    fada_negra | 12-12-2005

    Qué bonic!!M´encanta...si no fora pels somnis...no sé que fariem...Meravellòs

  • Ens ho voliem evitar...[Ofensiu]
    kispar fidu | 26-04-2005

    ... però no ho van fer!!! jejeje, clar que no! molt ben fet! Voliem evitar deixar-nos portar per els nostres sentiments, però ells van poder més que nosaltres... i és que no és pas dolent mostrar el que sentim! Al contrari, tot i que sovint ho fen, és pitjor amagar-se'n i fer com si res!

    Somia, Viu, Llença't, Gaudeix, sent i deixa que els teus sentiments volin fins al seu destí!

    Gemm@

Valoració mitja: 9.33

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Avril

12 Relats

53 Comentaris

16037 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
Tu vas ser qui em va ajudar
A no sentir-me sola.
En aquells moments tan perduts
De la ment d'una persona
Que no sap quin camí triar

Jo vaig ser qui et va oblidar
Qui et va abandonar
Jo et vaig substituir
Per un somni inexistent
I a vegades transparent...


Perdona'm per haver-te oblidat
Perdona'm per haver-te deixat de banda
Tant que em vas ajudar
I tant poc que et vaig demostrar
Però ara creuré amb tu
I no et deixaré escapar.

Busco motius pels quals
em vaig oblidar de tu
I et vaig canviar
Per aquella cara maca
Que només sap somriure
I que mai no podré tenir.

Mai més no deixaré
Una cosa amb la que he après
Més que amb la meva pròpia mare
Quan em deia com seguir
Aquelles enormes petjades
Que em portaven al meu destí.

Ara aquells camins que em vas pintar,
se'ls ha emportat el mar.
Ja no els puc recuperar...
Perdona'm

Perdona'm per haver-te oblidat
Perdona'm per haver-te deixat de banda
Tant que em vas ajudar
I tant poc que et vaig demostrar
Ja no puc creure amb tu,
ja t'he deixat escapar.

- Gal·la