El meu camí ets tu

Un relat de: Avril

Sempre tu tan comprensiva,
ets l'única que ens entén.
Amagada, present.

La teva ombra, el meu esper,
la teva llum, el meu moment.
Perquè quan et veig, tot és diferent.

Si.
Et conec, parlar no és conèixer,
Conèixer...és saber de tu.
Ets la princesa del teu regne,
el cor de la gent.

Quan et miro...
no sento el pas del temps.

Què bonica ets a l'hivern,
El fred mai em congela, si et tinc en ment.

El teu abric, els sentiments,
de qui et busca.
On ets?

Et necessito,
quan caiguis et seguiré.
Perquè ets la meva princesa,
i el meu camí ets tu.

(A la lluna, perquè sé que l'admires.)
S.Y.

Comentaris

  • Avril...[Ofensiu]
    Tempsperdut | 01-10-2006 | Valoració: 9

    m'ha arrivat de veritat..
    crec q és un dels millors relats que tens.
    "Et conec, parlar no és conèixer,
    Conèixer...és saber de tu.
    ".... realment..és aixi.
    Em sento molt identificada amb les teves paraules, en tts els teus relats... v.v

    et continuo llegint per sorprendrem i veurem reflexada ^^

    una abraçada

  • La lluna[Ofensiu]
    kispar fidu | 07-01-2006

    que juntament amb la nit ens convida a somiar i a passejar sota la seva llum i deixar obrir la nostra ment mentre ella ens escolta de lluny... com si fos ben aprop...

    Que vagi bé!
    ens veiem per aquí!
    Gemm@

  • preciós.....[Ofensiu]
    dragaroja | 27-11-2005 | Valoració: 10

    "Què bonica ets a l'hivern,
    El fred mai em congela, si et tinc en ment."
    aquesta frase és boníssima, tia segueix escrivint! Que una de els coses bones dels amors és que quan pateixes t'inspires més i a tu se't dona de meravella.
    inga petons ( wenu no xDDD)

  • eisSS[Ofensiu]
    NoKia | 30-09-2005 | Valoració: 10

    Hooooola AVRIL!!! =D merxi xl comment!! jiji al verel me pashat a vere cosetes teves ^^ i ma gradat ket poema dedicat a la llunaaa... cm ls sau xDD! re re... xD! akella sfera d plata q ens nvolta cada nit i ns spia e... qmarrana xD! s conya s conyaa... wnuu et continuare llegint vaaal, q u fas mubbb ;)
    un petoooo ml fooort!

    NoKia*

  • Aquest cop...[Ofensiu]
    bdjer | 27-09-2005 | Valoració: 10

    ... la teva musa és la lluna, tot i que diria, que el sentiment cap a ella té certa relació amb un altre sentiment, no? :P
    D'entrada vull dir-te que només amb la dedicatòria "A la lluna, perquè sé que l'admires" ja aconsegueixes quedar-te amb el lector. Però no li trauré importància a la resta, perquè crec que és de les poesies que més m'han tocat el cor des de fa temps.

    "Quan et miro...
    no sento el pas del temps."

    "Què bonica ets a l'hivern,
    El fred mai em congela, si et tinc en ment."

    Amb aquests dos versos despertes un sentiment de nostàlgia, d'espera... increïble.

    I també em quedaria amb el tros de "parlar no és conèixer,
    Conèixer...és saber de tu." Ho dius tot en poques paraules, i a més, trobo que tens tota la raó.

    Segueix escrivint, que tens talent. Fins aviat!

    Bdjer

Valoració mitja: 9.6

l´Autor

Avril

12 Relats

52 Comentaris

19699 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
Tu vas ser qui em va ajudar
A no sentir-me sola.
En aquells moments tan perduts
De la ment d'una persona
Que no sap quin camí triar

Jo vaig ser qui et va oblidar
Qui et va abandonar
Jo et vaig substituir
Per un somni inexistent
I a vegades transparent...


Perdona'm per haver-te oblidat
Perdona'm per haver-te deixat de banda
Tant que em vas ajudar
I tant poc que et vaig demostrar
Però ara creuré amb tu
I no et deixaré escapar.

Busco motius pels quals
em vaig oblidar de tu
I et vaig canviar
Per aquella cara maca
Que només sap somriure
I que mai no podré tenir.

Mai més no deixaré
Una cosa amb la que he après
Més que amb la meva pròpia mare
Quan em deia com seguir
Aquelles enormes petjades
Que em portaven al meu destí.

Ara aquells camins que em vas pintar,
se'ls ha emportat el mar.
Ja no els puc recuperar...
Perdona'm

Perdona'm per haver-te oblidat
Perdona'm per haver-te deixat de banda
Tant que em vas ajudar
I tant poc que et vaig demostrar
Ja no puc creure amb tu,
ja t'he deixat escapar.

- Gal·la