Princesa d'un conte infinit

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

Hola noia, què tal? He llegit aquest i el teu últim poema que, per la similitud en el títol, crec que els uneix quelcom... I he de dir que m'han agradat, he trobat certes idees i frases molt bones i els títols m'han agradat molt i els he trobat molt ben escollits. També he vist que no segueixes una estructura ni una rima definida, el que em fa pensar que escrius el que et surt de dins i crec que aquesta és la millor manera de fer poesia. En resum, crec que ho fas força bé i t'animo a seguir millorant!
Per cert, em preguntava si el que surt a la teva biografia ho havies escrit tu o és una cançó...
Petons!

I... sorpresaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!!!

ENHORABONA!!! ACABES DE REBRE UN COMENTARI ENCADENAT!

Fes clic a la imatge i descobreix de què es tracta

Quin títol!
Un títol així obliga a llegir el text: m'has deixat sense elecció en el mateix moment que he trobat aquestes quatre paraules.
I no m'ha decepcionat. Si de cas, m'has sorprés. Un altre punt al teu favor, Avril.
M'agradaria veure per un instant la teva mirada d'ara...
Jo també intento traduir mirades.
A mí també se m'ha emportat el mar camins pintats de blau i taronja. Ara toca caminar a ple hivern amb peus nus sobre una superfície de mirall gebrat, entre gris i plata, entre acer dur i espill fràgil, entre pena i ràbia.
Per tant, em permeto sentir-me, per un moment, propera a tu en mig d'un conte infinit.
Una abraçada des d'una illa perduda,
Una quimera

Em fa mal... si. Perquè jo em sento igual...
Amb una princesa protagonista d'un conte infinit, un conte infinit perquè mai s'acabarà, sempre serà un conte, sempre un somni.
I el pitjor és que jo sempre l'estimaré... Sempre trobaré que el meu cor no sap bategar cap a una altra direcció... Com pot ser tan difícil canviar el rumb dels sentiments??

Tan de bó el títol pogués ser: Princesa d'una història infinita, una història que fos real, i que no tingués final.

Molt bonic!!!

Ara he lleguit el teu comentari i m'ha fet ganes lleguir-te. He lleguit casi tots els teus poemes, i t'he de dir que m'agraden força, estan molt bé. Especialment m'ha agradat aquest, es molt guapo.
Et seguiré lleguint, una besada!!!

Papallona

vol ke et sentis? Jo diria que potser es que no ha tingut la opotunitat de pensar en això... Perquè si es llegís els teus relats i veiés la tendresa i l'amor que desprenen potser la cosa canviaria e :P Sta mol currat noia, com tots els que et llegeixo.

Hi ha un tros ke m'ha agradat molt:

"Observant-te és com aprenc,
com de tu m'alimento i com et desitjo."

És una estrofa que trasmet molt en poques paraules. Aprens d'ella, dels seus moviments, a cada gest o paraula intentes entrar dins ella per conèixer-la millor... genial.

També m'ha agardat el final contundent, tot i que crec que aquest "en el que jo no hi apareixo." mai perdrà l'esperança de poder aparèixer-hi. No et rendeixis mai noia! A vegades les utopies es fan realitat.

Vinga, no et fotu més roiu, segueix escribint que ho fas molt bé! ;)

bDjER