Simplement estimar

Un relat de: Avril

Un sentiment perdut.

Mai saps com
ni quan arribarà.

T'obsesiones,
penses amb el cor.
Et submergeixes...
perdent del tot el nord.

Estimar...

El notem.
Massa tard,
massa d'hora.

Això si,
és un sentiment rar.
Molt capaç de canviar-te
i capaç de destroçar-te.

Rius, plores...
De vegades fora de la realitat.

Necessari, galant
i que sovint,
Et fa tirar endevant.

Estimar... S.Y.

Comentaris

  • Guspira | 13-06-2005

    Ei, acabo de descubrir-te! Genial el poema... i tant que és capaç de destroçar-te.... passar de riure a plorar... intentar fugir de la realitat i cercar un refugi en el teu interior, en somnis magnífics que recorden tot el que has viscut.. i que quan despertes et dones compte que ho has perdut... i tornes a plorar... un crit interior que surt amb força del teu cor... estimar... ho expresses molt bé el que és al poema, i mira que és difícil!! Felicitats!
    petons
    GuSPIRA

l´Autor

Avril

12 Relats

52 Comentaris

19676 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
Tu vas ser qui em va ajudar
A no sentir-me sola.
En aquells moments tan perduts
De la ment d'una persona
Que no sap quin camí triar

Jo vaig ser qui et va oblidar
Qui et va abandonar
Jo et vaig substituir
Per un somni inexistent
I a vegades transparent...


Perdona'm per haver-te oblidat
Perdona'm per haver-te deixat de banda
Tant que em vas ajudar
I tant poc que et vaig demostrar
Però ara creuré amb tu
I no et deixaré escapar.

Busco motius pels quals
em vaig oblidar de tu
I et vaig canviar
Per aquella cara maca
Que només sap somriure
I que mai no podré tenir.

Mai més no deixaré
Una cosa amb la que he après
Més que amb la meva pròpia mare
Quan em deia com seguir
Aquelles enormes petjades
Que em portaven al meu destí.

Ara aquells camins que em vas pintar,
se'ls ha emportat el mar.
Ja no els puc recuperar...
Perdona'm

Perdona'm per haver-te oblidat
Perdona'm per haver-te deixat de banda
Tant que em vas ajudar
I tant poc que et vaig demostrar
Ja no puc creure amb tu,
ja t'he deixat escapar.

- Gal·la