Jo et faig princesa

Un relat de: Avril

En el meu conte infeliç,
gris de tristor ...

Segueixo el camí del silenci,
perquè mai no en sàpigues res.

L'esperança ja és perduda,
la boira em fa tancar els ulls... i somiar:

Que et puc veure d'esquitllentes,
cercant la llum de la lluna...

Et trobaré en el conte,
en que jo... et faig princesa.

S.Y.

Comentaris

  • en el teu conte[Ofensiu]
    kispar fidu | 03-03-2006

    on tu tries les princeses i dirigeixes la història. On els paissatges són els que habiteu tu i ella. On dels petons en sou vosaltres les protagonistes!
    Et faig princesa del meu conte, d'aquell en que sols tu i jo en formem part...

    que preciós és l'amor somiat...

    aix...
    que vagi bé!
    ens veiem,
    Gemm@

  • francament...[Ofensiu]
    silenci_fosc | 03-03-2006

    Meravellós, Quina sensibilitat, quanta delicadesa! ...
    Perfecte de veritat m'encanta.

    Que visquin els somnis !

    Una abraçada i sempre endavant . ;)

  • Que puc dir??[Ofensiu]
    fada_negra | 07-02-2006 | Valoració: 10

    Doncs res...ja no puc dir res...ja t´he comentat abans..doncs que es que no em canso de llegir els teus poemes,encara que t´he descobrit avui mateix...Gebial..això del conte m´ha...wow...m´ha tornat boja...de debò.
    Petons

  • molt bonic ;)[Ofensiu]
    adiyadith | 31-01-2006 | Valoració: 10

    no fa falta dir-ho de cap altra manera... realment, molt bonic. m'agrada molt com escrius i amb la sensibilitat que ho fas, a més, saps fer lligar molt bé les coses... (el camí del silenci jeje, la lluna, la princesa... :P) i això de: "et trobaré en el conte, en que jo... et faig princesa". molt currat, felicitats! i tot i que m'agrada molt... m'agradaria poder llegir algun poema teu una mica més alegre... ens costa de creure però els mals moments sempre passen, tard o d'hora, però acaben passant. ànims i... "un petó" AVRIL! : ) ! (jejeje)

l´Autor

Avril

12 Relats

52 Comentaris

19644 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
Tu vas ser qui em va ajudar
A no sentir-me sola.
En aquells moments tan perduts
De la ment d'una persona
Que no sap quin camí triar

Jo vaig ser qui et va oblidar
Qui et va abandonar
Jo et vaig substituir
Per un somni inexistent
I a vegades transparent...


Perdona'm per haver-te oblidat
Perdona'm per haver-te deixat de banda
Tant que em vas ajudar
I tant poc que et vaig demostrar
Però ara creuré amb tu
I no et deixaré escapar.

Busco motius pels quals
em vaig oblidar de tu
I et vaig canviar
Per aquella cara maca
Que només sap somriure
I que mai no podré tenir.

Mai més no deixaré
Una cosa amb la que he après
Més que amb la meva pròpia mare
Quan em deia com seguir
Aquelles enormes petjades
Que em portaven al meu destí.

Ara aquells camins que em vas pintar,
se'ls ha emportat el mar.
Ja no els puc recuperar...
Perdona'm

Perdona'm per haver-te oblidat
Perdona'm per haver-te deixat de banda
Tant que em vas ajudar
I tant poc que et vaig demostrar
Ja no puc creure amb tu,
ja t'he deixat escapar.

- Gal·la