Sentiments

Un relat de: Avril

SY.

Coses que t'omplen.
Coses que no.
Coses que ignores,
imprescindibles per tu.

Simples mirades.
Simples moments.
Simples topades,
imprescindibles per tu.

Què volem?
Què cerquem?
Coses simples,
imprescindibles per tu.

Si sortim de la rutina,
enyorem...
Si caiem en la monotonia,
fastiguegem...

Mai res no trobem bé.
Mai més no tindrem el mateix.

Segons, Hores, Minuts...
El temps és això.
El tenim en ment.

Sempre generalitzem,
Sense tenir motius.
i sense saber que els bons moments...
Són els que sempre oblidem

Sentim ràbia.
Sentim dolor.
Sense aquests sentiments faríem fortor.

Sempre hi ha un final?
No.
Quant has acabat de sentir?
Quant has acabat d'embogir?

Quantes vegades he somiat...

La nostra vida és un Sentiment.
Mai no identificat
S.Y.

Comentaris

  • silenci_fosc | 03-03-2006

    " La nostra vida és un Sentiment.
    Mai no identificat " ...

    jo ja no dic res, es prou evident no ?!

    no deixis d scriure segur k molts com jo no t'ho perdonarien maaaaaaiiiiiii !!!!

    amunt amunt !!! vagi bé

  • La nostra vida és sentiment[Ofensiu]
    kispar fidu | 10-04-2005

    i tant! ben cert! La nostra vida es compon bàsicament de sentiments. El sentiment és l'esséncia que dóna sentit a les nostres vides.

    Et puc fer una pregunta? Que signifiquen les inicials "S.Y." que surten a tots els teus relats...? (és per curiositat eh!, suposo que deu ser les inicials del nom d'una persona... però és que al veure-ho a cada escrit, m'ha sorprès!

    Ciao

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Avril

12 Relats

53 Comentaris

16425 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
Tu vas ser qui em va ajudar
A no sentir-me sola.
En aquells moments tan perduts
De la ment d'una persona
Que no sap quin camí triar

Jo vaig ser qui et va oblidar
Qui et va abandonar
Jo et vaig substituir
Per un somni inexistent
I a vegades transparent...


Perdona'm per haver-te oblidat
Perdona'm per haver-te deixat de banda
Tant que em vas ajudar
I tant poc que et vaig demostrar
Però ara creuré amb tu
I no et deixaré escapar.

Busco motius pels quals
em vaig oblidar de tu
I et vaig canviar
Per aquella cara maca
Que només sap somriure
I que mai no podré tenir.

Mai més no deixaré
Una cosa amb la que he après
Més que amb la meva pròpia mare
Quan em deia com seguir
Aquelles enormes petjades
Que em portaven al meu destí.

Ara aquells camins que em vas pintar,
se'ls ha emportat el mar.
Ja no els puc recuperar...
Perdona'm

Perdona'm per haver-te oblidat
Perdona'm per haver-te deixat de banda
Tant que em vas ajudar
I tant poc que et vaig demostrar
Ja no puc creure amb tu,
ja t'he deixat escapar.

- Gal·la