Tens por? Qui et fa por?

Tens por. Tens molta por...

De fet, estàs cagat de por.... qui t'ha traït? com t'ha descobert? on hi ha hagut l'error? llegeixes fixament el monitor i encara te'n fas creus... el teu nom i cognom.... al llegir el teu nom se t'ha posat la pell de gallina, la cama dreta comença a gronxarse per un tic nerviós, els nervis a la panxa i una suor freda recorre el teu cos.... algú t'ha canviat el nick per un nom i cognoms, i ara el vel de l'anonimat cau amb la velocitat de la fulla caduca, et sents nu i amb fred, insegur i temerós dels teus errors. Despullat completament i sense cap tipus de defensa, pudorós de tu mateix i de la teva mala ànima, has badat i tems pagar-ho car. Estàs avergonyit del que has fet, de com ho has fet, i del perque ho has fet. Si no hi ha motiu, com va ser l'origen?.... en la solitud de la teva habitació et veies valent, segur de tu mateix, capaç de dir qualsevol cosa i de ferir a qualsevol persona, l'únic divertimento que tenies era punyir i insultar als que creies més dèbils... amb l'ego crescut com el nen a qui no veuen i fa la malifeta, la teva maldat va incresendo, jugues a fer de monstre, a inventarte altres personatges, a sembrar odi i confusió, pero ara t'ha caigut la màscara... i ara ets tu, ets tu la nena dèbil de la película de por que mira amb pànic qui entrarà per la finestra....

Atemorit per tu i pels teus ara t'adones de la gratuitat dels teus actes, de quina manera més absurda et vas deixar enlluernar pel "lado oscuro", com et senties de segur darrera el vel que et tapava, envalentonat per les ganes de fer mal que tenen els teus companys, per la facilitat de destruir, pel riure de tots els nens quan fan mal al més dèbil... la maldat corria per dins teu com ara hi corre la por. Que et farà? hi haurà represalia? Mil preguntes et recorren el cap, quan fa que sap el meu nom? quan fa que sap on visc? Coneix la parella o els fills? L'arrepentiment i la vergonya t'omple el cor... mai havies d'haver estat tant dolent, ara ets presoner dels teus propis actes, de les teves propies paraules que només et produien satisfacció en el moment de la feridura, i que ara s'han tornat tant perilloses i emmetzinades per tu. Com fugir-ne? com esborrarles? com reescriure el passat?

Per Déu com has badat, saps que la venjança es un plat que es menja fred, i si algú no té pressa? i si Fa temps que t'observa , que coneix els teus detalls, els teus moviments, les teves amistats... qui sap si fins i tot coneix la cambrera que et fa cada matí el tallat? Qui sap si fins i tot és dins del teu cercle íntim d'amistats? ja no seràs mai més lliure, seràs presoner dels teus actes i la teva por, del teu butxí desconegut que esperarà un dels teus molts moments de distracció...


Potser ara recordis per sempre el que tan riure et va fer, la bondat i l'honradesa son per tots els homes a seva veritable llibertat.... i ara et preguntes, com t'has fet presoner.

Ironies del destí... tu fas i tu desfàs, tu sol t'has ficat en l'espiral de maldat i ara et toca viure sota la recança i la por d'algú que no coneixeràs mai......


Vanessa Mae - The Devil's Trill