El protagonista de la meva vida...

Es curiós,
avui he acabat una llarga jornada laboral que ha començat molt d'hora...he anat a l'hotel, m'he canviat, m'he posat les bambes i he demanat a recepció on podia anar a córrer... el recepcionista molt amable em diu "a la alameda, 2 minutos saliendo a la izquierda".... doncs cap allà... desastre que sóc, no he portat ni l'mp3 ni el rellotge ni el pulsòmetre... toca un rodatge suau, doncs estic a una setmana de començar l'entrenament de la marató i no em toca forçar gens... ara toca entrenament base....i sense música que fas? penses, et fixes amb la gent... escoltes converses, escoltes les passes...i... de cop hi volta tot passa a ser molt rítmic un, dos, un, dos, no porto pulsòmetre però estic segur que no passo les 150 pulsacions... el paisatge es diferent d'on corro habitualment però... tot es calma... rítmic... un, dos, un, dos...és com si escoltés "radio Monlix"... vaig corrent amb el peus i volant amb la ment.....els personatges del parc son histories repetides amb actors diferents... diversos corredors...... gent sola que "pensa", que necessita del contacte amb la natura per treure's les cabòries, avis passejant parlant de lo cara que és la vida.... parelles estimant-se a la penombra d'una farola.....pares i mares amb ulls de dormir pocs travessant el parc escopetejats... vagabunds preparant-se el "llit".... algun borratxo.... nois/es soles parlant sols amb un telefon mòbil.... algun estudiant que passa capficat amb la carpeta sota el braç....alguna prostituta o travesti oferint els seus "sensuals serveis" a homes solitaris desitjosos de ..... en fi... i tot comença a ser cíclic, i rítmic.... vaig donant voltes pel parc... l'escenari es repeteix, els actors canvien, però son les mateixes histories de sempre, un nombre finit d'històries per un nombre infinit d'actors.... de tant en tant alguna cosa canvia.... una noia tota cofoia amb un ram de flors... una tropa de xavals de botellón (som dilluns i jo flipo...)... però no deixen de ser les mateixes histories interpretades per actors diferents.... quina diferencia hi ha entre el parc on soc ara o el de Maria Luisa de Sevilla? El retiro de Madrid? la ciutadella a Barcelona?....el Central Park de Nova York?.... sempre són les mateixes histories....

Porto una hora i mitja corrents i llavors es quan penso... i tu? que ets tu?... doncs bé... un actor més... visquent una història per enèssima vegada, que trist oi?... doncs no...m'hi nego... no vull ser un actor més ... vull ser el protagonista, com tots, vull ser el protagonista de la meva vida, i per això necessito les "histories" que em fan diferent, que em fan únic perquè jo també les faig úniques a elles... necessito la gent que m'envolta, la gent que m'estimo, la gent amb qui em relaciono, la meva família, la meva moreneta, la meva germaneta, la meva enigmàtica amiga doncs.... doncs com deia el poeta castellà "Importante es mi corazón porque me hace vivir, pero más importante son ellos, que lo hacen latir..."

I bé... vaig a sopar i a beure un bon vi i un bon whiski, no fos cas que tanta vida sana em portés pel mal camí....