Sol a Valladolid

Dos quarts de set, arribo a l'hotel. Per fi arriba el moment d'estar sol, tot el dia envoltat de companys de feina buuuf quin descans. Em registro i pujo a l'habitació. Deixo la maleta, m'estiro panxa enlaire al llit i miro tota la tropa de mails que tinc a la PDA....i... truco a la morenta. Com m'agrada escoltar la seva veu, és extraordinariament dolça i sempre em fa entendrir, curiosament es quan estem més lluny que la sento més a prop, la noto pròxima, molt pròxima malgrat estar a 600 km de distància... parlem una estoneta i ens despedim.... i... sol... em quedo sol... per fi em quedo completament sol... un català tot sol al mig de l'Espanya més castissa... al bell centre de Valladolid.

Aixi que, a disfrutar de la meva solitud que m'encanta!!! Corbata y traje fora, em poso els texans i les bambes, agafo l'mp3 i el melendi m'acompanya tot voltant per les espanyes. M'agrada i em relaxa posarme música i passejar pels carrers plens de gent.... la plaça major és preciosa, vermella, gran, és impactant... plena de gent prenent cerveses a la terrassa. Continuo comaninat per la calle Santiago, plena de gent, de noies precioses que desprenen diversos aromes, noies de ciutat.... vestides extremades, pintades i maquillades, amb sabatetes de taló alt que els hi modelen la figura i els hi fa un caminar tant encantador... amb el va i bé de les caderes i la música española m'oblido de tot, sóc com la serp davant de la flauta hindú... em deixo absorvir per l'ambient.... m'oblido que estic lluny de casa i dels meus i em deleito tot contemplant el comportament de les persones... les parells que s'estimen, les noies que miren aparadors, el panxut que es fot la canya i el pinxo... un somriure d'orella a a orella se m'esbossa, totes les personetes viuen al seu món, i sense voler-hi i ni tant sols saber-ho han passat momentaneament al meu... tots ens creiem exclusius i som extraordinariament vulgars i comuns... Tots volem l'exclusivitat, dissenyar el nostre camí.... camins que van... camins que es creuen, camins que es bifurquen..... camins que em porten a la tasca perque ofegui els meus pensaments al fons de la canya... i una altra... i una altra...

Dolços somnis de cevada amb Andadas - Melendi.