El violí de la por...

.... viure sota la recança i la por d'algú que no coneixeràs mai.....

Aquesta frase t'angoixa terriblement... la teva por s'alimenta per aquests sentiments tant desagradables de perill. Hi ha una criatura amenaçant que de la forma més absurda et té completament al descobert. Com pots témer el que no coneixes? I si aquest perill fos irreal? Podria ser tot un farol, una punyetera casualitat pero.... com alguna cosa que no existeix sap tant de tu? T'intentes calmar, et prens una cervesa, et fumes una cigarreta i penses.... La cigarreta no et tranquilitza i la cervesa no t'esclareix la gola, la por et domina i no et deixa ni gaudir de l'aire que respires... engegues l'ordinador, vas al youtube i tornes a escoltar per enèssima vegada la Vanessa Mae.... Saps que la cançó és la pista que et portará a ell, potser només el nom ja significa quelcom, potser la música, potser el video...

Encens un altre cigarreta, saps que el teu contrari és només un nick sense origen ni destí, envoltat sempre de misteri, amant de la lluna i els simbolismes... estàs segur que hi ha un missatge i malaltís comences a desvariejar .... The devil's Trill, el trino del diable.... el so i el ritme frenètic de les quatre cordes et fa vibrar intensament, la lluita d'una noia preciosa entre el bé i el mal, l'adornament musical d'una peça clàssica interpretada per una showman actual...el somnis diabòlics d'un monjo italià que penja els hàbits... la diablesa blanca enmig d'un infern de gel que lluita contra l'angel negre de ritme alegre i mirada penetrant... encens una altra cigarreta i camines per l'habitació escoltant una i una altra vegada la cançó... el cap et va tan ràpid com el canvi de notes de la cançó, intentant esbrinar qui és el teu "admirador secret", la música està interpretada amb una gran tècnica i una gran rapidesa, és quasi pura i perfecte.... no pot ser dolenta. Aquesta cançó és pur art modern, és bo, ha de ser positiu, arribes a la conclusió que són cabòries.... han de ser cabòries, només es una punyetera casualitat i no passarà res... no traspassarà al teu món real. La tensió et fa alliberar una petita rialla i et tornes a assentar davant l'ordinador...silenci... estàs en silenci... somrius en silenci...

Tranquil i convençut de que són cabòries tornes a mirar el videclip. T'hi fixes bé, la cantant et mira amb l'erotisme asiàtic d'una diablesa que toca exclusivament per tu... i així és, en la penombra de la teva soletat, sota el vel recuperat de l'anonimat només tu la gaudeixes i la mires obscenament.... la mirada es desvia pel soroll sec que ha generat l'ordinador, veus un sobre, t'han enviat un correo electrònic... remitent: Vanessa Mae, títol:toccata&fugue... merda! tot se'n va a n'orris... has de correr al cuarto de bany, l'angoixa es torna a apoderar de tu i el vel recuperat de l'anonimat s'escola tassa avall......

Vanessa Mae - Toccata & Fugge