La por no es dissol... (III)

Un, dos, tres, quatre, cinc i respires per la dreta... un, dos, tres, quatre, cinc i respires per l'esquerra... un, dos,tres, capbussó, empenta amb els peus, agafes aire i torne-m'hi... un, dos, tres......... L'aigua sempre t'havia relaxat, submergir-te en ella era com estar envoltat de líquid amniòtic, el ritme cíclic de les braçades, les anades i tornades t'ajudaven a trobar-te a tu mateix, a desferte de les idees, a renovar forces.... estàs en plena forma aeròbica i pots fer cinc braçades sense respirar, més temps submergit per netejar totes les cabòries... temps per sentirte lliure i aillat del món... pero...

...però... aquest cop no hi ha manera, nades tranquil a un ritme relaxat i constant, pero el teu cap no es treu la tocata i fuga, ets incapaç d'entendre el significat de la cançó... hi ha d'haver algun error, la cançó original ja té controvèrsia, té un d'aquells forts contrastos que saps que li agraden tant al teu rival virtual... recordes que Bach la va compondre per ser interpretada en un órgan no en un violí.... algun detall se t'escapa... potser en la tocata? potser en la fuga? potser el missatge no esta en la cançó, potser està en el títol, potser en el ritme, potser no és un pista, potser... potser... només t'estan prenent el pèl....

Bufa!!! Sigui el que sigui val més que durant uns dies no diguis cap bajanada, no facis cap tonteria... potser només es un farol, pero la por et manté alerta... el millor es que aquests dies siguis invisible, inexistent, totalment desaparegut...

Vols un consell? 3 minuts i 20 segons de consell... en forma de vídeo del youtube...mira, escolta i fins i tot olora... hi ha la següent petjada que et prepara el destí...








Vanessa Mae - Toccata & Fugue

(continuarà...)