Somnis d'amor, deliris de sexe...

es genial quan surt la teva poesia, quan somies.... guardaré tots els petons que m´enviis... pero ja t´aviso.. no en tindré mai prou...tinc fam de tu...les teves paraules... del teu amor... del teu sexe..... tu m´has dit que tothom recull el que sembra... estic sembrante amor... el sents? sents com surgeix a dins teu? com brolla per la teva sang... t´escalfa les venes.... arriba a tots els racons del teu cos?...t´arriba al dit petit... a l´orella... al fons del cor..... vull esperar que creixi més... fins que els dos ens fuguem en una cala imaginaria i... aixi tots nus amb l´escalfor de l´aire.... les caricies al teu maluc... a la panxulina... als pits... i amb el petoneig a les orelles te´l fagi sortir de nou.... sentiràs com explotes... com desapareixes... com surts disparada fins l´estrella mes remota de l´univers.... i tornes... tornes als meus braços, m´abraces... estas...excitada pero tranquil·la, amb el cor a cent, cansada pero feliç...plena de mi... i plena d´amor.... em mires fixament als ulls... i em descobreixes... em veus a mi... em dius pel nom.... m´abraces fort... ja no sóc el teu amant... tornes a tancar els ulls i de sobtes ho saps...tens la certesa que no et cal seguir buscant... no et cal esperar als 80 anys.... per fi l´has trobat.... el teu princep blau.... et separes.... em mires.... i veus que no sóc blau... ni princep... pero et somric...m´acosto a la orella acariciante els cabells... només em surt una paraula.... el que sento per tu... t´ho dic molt suau.... molt baixet.... a cau d´orella..... pero...suficient per tornar a esverar les papallones... unes papallones que saben que no descansaran mai més... mentre ens fonem una altra vegada fent l´amor...