TEMPS D'ENYOR, RUIXATS OMBRÍVOLS

Un relat de: rnbonet


Arriba el dia. El sol ha obert els ulls
cautelós. A ritme pausat. Com demanant permís.
La remor del vent dóna color a la memòria
d'altre temps. A poc a poc i amb calma
la mar mostra les nafres de l'estiu,
la cintura cremada per aquells grills sense rostre.
Un devastat camí esborrant-se en les boires
i els dibuixos de l'arena a les onades tènues.

Els crepuscles es tornen de lluna acaronada,
d'aigua serena, de clara associació
amb vida que es desgrana, morint contrita.
Aquest matí no he vist florir les roses;
i mentre, el cel, cobert de llum difícil,
m'ha deixat paraules de clemència.
Però ens veurem, qualsevol tarda,
a l'espill màgic del marc de la finestra
el nas pegat al vidre, tot esguardant la pluja
que ens arriba, i com cau de les teulades.

I si anem a muntanya, copsarem els canvis
del ramatge, la molsa, el diàleg dels ocells,
la vida nova que mor i neix a cada passa.
Serem testimonis d'una transmutació tothora
renovada. Certs arbres perdran, avergonyits,
la roba i esdevindran nus; d'altres canviaran
de color, emmalaltint groguencs o enrogint de febre
i calentures. Trobarem, però, tot d'espais lliures
remitents a l'ànima. Ben propers, a tir de pedra.
Potser, fins i tot, arribarem a caçar bolets
-rovellons, llenegues, ous de reig, apagallums,
cametes de perdiu, pebrassos- tots mesclats.
Llaminadures de primavera d'hivern, quan toca.


Aquests renglons no obrin més camí que al cant
de l'aproximació d'un estat que més m'estime.
M'és prou, humil mortal, imaginar-me, si de cas,
l'arribada d'estació per fer real, pam si, pam no,
una de les quatre a l'any que marca Cronos.

Vosaltres, penseu en llocs, bestioles, paisatges,
absències i presències, influxos i remors...
Records que directament atenyen una vida.

No vestirem de dol la rella de l'esguard
ni jugarem a l'atzar del sedàs de les llàgrimes.
No és temps de certeses, el nostre. Ben bé ho fóra.
La clau, dolça o punyent, la té Natura.


Comentaris

  • En temps d'enyor[Ofensiu]
    jovincdunsilenci | 21-11-2017 | Valoració: 10

    Hola. Quins versos tan bells! No ho dic tant perquè parles d'una estació i un estat d'ànim que m'estime, sinó per la manera com fas teua la tardor, amb els sentiments i les imatges que únicament poden existir dins teu. Admire com ho transmets i sé que és veritat. Ací he aprés que poesia i veritat són una sola cosa. Gràcies per uns versos que mereixen ser llegits les vegades que calga, per copsar l'harmonia que tu fas.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de rnbonet

rnbonet

254 Relats

1527 Comentaris

267909 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

R en Cadena


EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")



*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!