Talla 29

Un relat de: Capdelin

Teníem la boca petita
però plena de paraules
màgiques.

Érem fills de Mac donals
i no ens calia publicitar
la nostra felicitat.

No necessitàvem
retornar a la pel-lícula
de la vida
per retocar algunes escenes.

Féiem olor a vicsvaporuc
i lacasitos.
Érem miniatura,
però ens sentíem grans.

Descansar en el camí?
Descansar de què?
Quin camí...?

No portàvem souvenirs al cor
i érem capaços d'imaginar
29 somnis
en el trajecte de l'escola
a casa.

Els pares han madurat,
els germans han marxat
de la foto,
el Mac Donals
s'ha tornat Viena,
i els somnis ara
... són anys.

Comentaris

  • U-A-U![Ofensiu]
    AnNna | 19-07-2006 | Valoració: 10

    Passava a llegir-te, que feia temps que no ho feia.

    M'encanta. M'encanta molt. Els records, la infantesa... uau, de veritat, uau!

    Lacasitos... jijiji... jo encara en menjo ara... :P:P

    Lo del McDonald's i el Viena és cert ;P


    La foto d'aquí al costat, tendríssima!


    Mil petons i uns quants perdós, per tot el que pugui haver fet.


    annna**

  • ambre | 07-07-2006

    i els "vicsvaporuc i lacasitos" s'han tornat after eights? he he
    creixer mai es bó...





  • Què dolços[Ofensiu]
    Puça | 01-07-2006 | Valoració: 10

    aquells lacasitos... i què dolços els records...

    Petons

l´Autor

Foto de perfil de Capdelin

Capdelin

987 Relats

4380 Comentaris

1307039 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Si aconseguim
entendre'ns sense estar
del tot d'acord,

si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,

si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,

si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,

després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )