Sota un ventre poderós

Sota un ventre poderós enfonso la meva mà perversa, buscant entre humors les teves sensacions. Amb el puny tancat aparto parets vaginals, estavellant-les unes amb les altres, fent-te somriure. He profanat, dits en rest, ungles brutes, la teva intimitat: aquesta caverna prodigiosa on perdre'ns quan surt el sol. El paradís del teu sexe envaït per una mà cruel, esquinçant tot allò que veu, destruint l'indestructible, humiliant l'humil, ha estat marcat per sempre.

Sota un ventre poderós he buscat els meus records. Enyorant dies passats, segles antics, on tu i jo érem un... on un érem tu i jo. Recordant l'època en què respirar era respirar i no respirar, quan l'amor era sexe i el sexe passió encadenada i la passió força i la força violència i la violència amor.

Sota un ventre poderós m'he buscat i no m'he trobat. Estic perdut entre borrissol i saliva sense saber com sortir. Camino a ensopegades pels senders trencats de roselles, relliscant en arenys.

(In memorian. Sara Gispert
16 de març de 1965 - 2 d'abril de 1986).


( Ara que ja l'heu llegit vull explicar-vos una historia:

aquest relat vaig escriure'l l'any 1986 mentre feia el servei militar. Vaig escriure'l una tarda que tenia lliure d'un rampell i en castellà. En aquell moment el relat acabava amb la frase "relliscant en arenys" i el vaig donar per bo tal i com estava.

L'endemà, a l'oficina de llicencies de la caserna, que era la meva posició durant el servei, vaig picar-lo a màquina amb una Lettera d'aquelles que tenies que fotre-li cops de puny a les tecles per que baixessin, doncs no tenia feina i fèiem competicions amb els companys a veure qui escrivia millor.

Era l'1 d'abril de 1986.

Quan vaig tenir-lo en net vaig creure que quedava coix amb aquell final, que el relat en mereixia quelcom més. Així que vaig mirar el calendari i vaig escriure el primer que va passar-me pel cap: "In memorian Sara Gispert. 16 de març de 1965 - 2 d'abril de 1986".
El nom era totalment inventat i la data la vaig triar per que semblés que tenia la nostra edat. Com podeu veure vaig escriure la data del dia següent.

Quan vaig donar-lo a llegir als companys de les oficines tots van reaccionar de la mateixa forma. Varem donar-me el condol per la mort de la noia, doncs comprenien el dolor que suposava perdre algú amb qui havia mantingut una passió tant intensa.

Ningú va adonar-se que la data era la de l'endemà.

Aquell va ser el millor elogi que han dedicat mai a un dels meus escrits.

Anys desprès vaig conèixer a una noia anomenada Sara Gispert, però aquesta és una altra historia…)