Sortint de la dutxa (podria ser eròtic, però resulta que no ho és)

Un relat de: Tiamat

Aparto la cortina de la dutxa, i comença a sortir-ne una cama nua. La pell llisa sense res que la cobreixi, bé, sí, uns quants péls que estan reneixent, i de fet de llisa ben poc, ja que el fred m'ha fet posar la pell de gallina i tots els porus se m'han inflat i girat de l'inrevés. Enfredolida, torno a entrar la cama dins la dutxa, i estiro un braç, nu també, però igualment amb pell de gallina, per agafar la tovallola. Començo a eixugar-me tota jo, començant pel cabell, amb força i apretant a les puntes, que sempre degoten, mentre penso per enèssima vegada que ja seria hora d'anar-me'l a tallar. Llavors el cos, ple de petites gotetes, que marxen quan hi passo la tovallola per sobre. Me l'acosto sensualment entre els pits, i al eixugar-me, veig que em comença a saltar pell morta, i com més frego, més en salta, i es converteix en una obsessió fins que tinc la zona d'entre els pits tan vermella que sembla que un noi amb barba mal afeitada hagi dormit allà. Les espatlles ja tornen a estar plenes de les gotetes que em salten de les puntes dels cabells, o sigui que haig de començar de nou. Quan arribo a les cames, m'adono que no m'he esvandit bé darrere la cama, o sigui que haig de tornar a engegar la dutxa per fer-ne marxar les restes de sabó. Sense voler, m'esquitxo, i m'haig d'eixugar de nou les parts remullades. Finalment, surto de la dutxa, encara amb fred, però no tan com abans. Primer un peu, que m'eixugo una mica abans de posar-lo sobre l'alfombreta, en una postura prou ridícula, i un cop tinc un peu fora, trec l'altre mentre també el ben eixugo. M'embolico amb la tovallola, i tota tremolosa, espero no sé gaire què, potser un canvi sobtat de temperatura que sé perfectament que no vindrà. Finalment deixo caure la tovallola al terra, entre els meus peus, com a les pel·lícules quan la noia es mostra despullada davant del noi, però la torno a recollir ràpidament perquè a terra s'embrut i encara la necessito per acabar d'eixugar-me el cabell. La deixo sobre el videt, i de sobre la tapa del vàter, agafo les calcetes del pilonet de roba que he preparat abans conscientment, per evitar l'haver de córrer d'una banda a l'altra de la casa mig despullada mentre el fred em glaça els ossos. Primer un peu, llavors l'altre, i mentre em pujo les calces cames amunt, m'adono que no estic seca del tot, i les calces se'm comencen a cargolar com si fossin un pergamí, dificultant moltíssim una tasca, que en condicions òptimes de sequedat, és extraordinàriament senzilla. Finalment les situo a lloc, veient que m'he oblidat d'eixugar-me la petita zona que s'amaga sota les galtes del cul, en el punt on aquest s'ajunta amb les cames. Em torno a eixugar les puntes del cabell, ja que em torna a regalimar per sobre les espatlles. Agafo els sostenidors, i me'ls poso, sense massa dificultat, o sigui que no ens hi entendriem més. Faig una última repassada a la pell morta que encara hi ha entre els meus pits. Llavors agafo la samarreta, i intento posar-me-la sense que toqui al cabell humit, cosa que, evidentment, és impossible. I ho sé que és impossible, però és igual, jo ho intento. La samarreta es mulla, és clar, i quan deixo caure la meva cabellera sobre d'ella, encara es mulla més. Em torno a eixugar les puntes. Agafo els pantalons, que també s'enganxen una mica a les meves cames, recordem-ho, humides, i m'assec sobre la tapa del vàter, que ara ja està buida de roba. Bé, hi queden dos mitjons que me'ls poso sobre la falda. Agafo les tisoretes de les ungles, i aguanto la paperera de plàstic entre les meves dues cames, mentre em tallo les ungles de les mans, deixant pràcticament destrossades les de la mà dreta, pel fet de no haver aprés, encara, a utilitzar les tisoretes amb la mà esquerra. Després deixo la paperera a terra i poso un peu recolzat sobre la seva vora, per tallar-me també les ungles dels peus, i finalment, m'oloro una mica les mans i decideixo que, tot i que acabo de sortir de la dutxa, sempre és aconsellable rentar-se-les. Em poso els mitjons, les espardenyes, m'eixugo de nou les puntes dels cabells, i així, tota despentinada, m'assec davant l'ordinador a escriure un relat que podria ser eròtic, però com que el títol diu que no ho és, doncs no ho és.

Comentaris

  • mancantat![Ofensiu]
    FRAN's | 04-09-2004 | Valoració: 10

    mancantat la manera de fer girar la truita d'una situació aparentment aburrida (reitero aparentment) convertint-la en en una acció d'allò més entretinguda. torno a dir que m'agrada molt com escrius i espero que no paris
    (ja posats, no et faria res fullejar algun meu i dirne la teva opinió, més que res és que ningú fins ara me l'ha votat, hi ha gent que diria que és que no són bons i no saben com dir-mo: tinc esperances de que simplement sigui mandra...)

  • vols dir?[Ofensiu]
    Shu Hua | 24-08-2004 | Valoració: 8

    Vols dir que no és un relat eròtic? Jo tinc la mania que les situacions qüotidianes poden imposar molt. És més, les escenes romàntiques poques vegades resulten com a les pelis. I aquest recorregut de la tovallola i les gotes d'aigua pel teu cos... no sé, no sé

  • Tens via lliure, Tiamat (o Laura).[Ofensiu]


    Laura, o Tiamat, tens el meu permís per a agafar qualsevol cosa dels meus escrits i desenvolupar-la a la teua manera. Via lliure.

    Pots fer tot el que et done la gana. (Mentre faces sempre referència a l'origen dels elements que has agafat, és a dir, als meus relats, i a l'autor).

    Això és l'unic que et demane. Per altra banda, tens Llibertat Total.

    I pots publicar-ho ací (cosa que m'agradaria molt) o en quasevol altre lloc.

    Quan tingues alguna cosa, per favor, digues-m'ho. Estic intrigat per veure què eixirà de tot açò. El meu e-correu és:

    jagma@correu.mesvilaweb.com

    (O, també, pots escriure algun comentari en esta web, per a comunicar-te amb mi. Com ara mateix).

    M'agrada molt, molt com escrius. Per això tinc tant d'interés en veure el resultat de la fusió o del desenvolupament dels meus relats en les teues mans.

    Per a mi és un honor que t'hagen cridat l'atenció els meus escrits, i que vulgues experimentar amb ells.

    Així que... ENDAVANT. I MOLTA SORT.







  • Està molt guai.[Ofensiu]


    A mi m'ha agradat molt.

    Reflexa molt bé una situació quotidiana, i li lleva el glamour i la idealització tant exagerada a la qual ens tenen massa acostumats quasi totes les pel·lícules i imatges de hui en dia.

    Però tampoc resulta groller, ni grotesc. Ni ofensiu, ni degradant.

    És simplement això. Quotidià. Normal.

    Natural. Molt natural.

  • Caram quin detall![Ofensiu]
    Estemariu | 23-08-2004

    Hola Tiamat, no m'enrecordo si he comentat abans algun dels teus relats, sigui com sigui aprofito per dir-te que m'agrada molt el teu estil. Aquest relat en particular m'ha fet molta gràcia per tot el suc que li treus a una situació tan quotidiana (o no tant) com la dutxa. Espero llegir-te molts més.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Tiamat

Tiamat

321 Relats

1585 Comentaris

611197 Lectures

Valoració de l'autor: 8.83

Biografia:
també al bloc d'europa de l'est
transiberia.blogspot.com,
a la revista
Revista Est'
i al mail
tiamat_relats@yahoo.es

Laura Bohigas, del 85. He estudiat filologia eslava i, en el meu temps lliure, viatjo als Balcans. Visc a Barcelona, però no en sóc. I més coses, però en l'essencial, poc més

Entre els 19 i els 22 anys vaig escriure 321 coses i les vaig anar penjant aquí. Ara m'he calmat i escric de tant en tant, però no ho penjo aquí. Llegeixo molt.