Cercador


Llista categories

Sonet nº33 Desert de solitut

Un relat de: ThomasTurner1985

Desert de solitud

L'ultima gota es mor apagada,
Dins de l'àrid foc del pensament,
I jo, m'enfonso amb resignament,
S'escolta la meva veu amargada.

La floreta de lluna esmarcida,
L'agafo amb cura, amorosament,
Sospira, intensa i prundament,
Juntament amb la meva mirada,

Vida ressentida i oblidada,
Callada i trista en el clos de la ment
És per a tothom tan admirada.

Jo sols tinc vida insuficient
Però amb il·lusió anhelada
Alegre amb sensació vehement.

Comentaris

Afegir comentari
  • temps[Ofensiu]
    Neron | 18-08-2008 | Valoració: 10

    "jo sols tinc una vida insuficient"

    això és el que em queda

  • l'ultimam gota mor apagada[Ofensiu]
    Kurdank | 17-08-2008 | Valoració: 10

    l'última gota mor apapgada.
    poc a poc es consumeix la vida en la solitut

  • i allí seguiràs[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 12-08-2008 | Valoració: 1

    per molt de temps.
    has de ser una mica més agosarat, i no demanar als teus companys (?) que et comentin i et donin bona nota.
    Aquí, tots comencem de zero, i amb el temps hi tornem al zero, i aleshores serem pols i amb sort algú ens recordarà alguna nit de calor i insomni.

    No deixis de treballar. No et nego el merit de la feina feta, però et cal millorar.

    una abraçada

    Ferran

Valoració mitja: 7

l´Autor

ThomasTurner1985

67 Relats

144 Comentaris

47186 Lectures

Valoració de l'autor: 7.77

Afegir a preferits
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >