Sonet núm. 61. Quatre colors

Un relat de: ThomasTurner1985

Quatre colors aparien el món,
On em dissolc i on la beutat consir,
I es desdibuixa lentament meu contorn,
I faig de la mar el meu elixir.

Bru el teu ésser sempre abscon,
En el blau de la mar on els ulls em mir,
El sol, ardent vermell que llurs llavis difon,
I jo burgès, en el cor duc un llir.

Vences tots els mals amb quatre paraules,
Blaves com el cel coronant un menhir,
Com a missió assoli grans causes,

I fer al món de l'esperança gaudir,
D'un destí sense flam cap a les estrelles,
De aquest únic i l'irreal tremir.

Comentaris

  • El millor del teu espai? risto2 i els seus comentaris[Ofensiu]
    La recatada | 17-09-2008 | Valoració: 1

    El millor del teu espai? risto2 i els seus comentaris

  • Ja saps que plagiar és delicte?...[Ofensiu]
    ftcarme | 02-09-2008 | Valoració: 1

    ... No m'agrada gens que em prenguin el pèl.

    Publica alguna cosa teva, sense fer trasmpes, això ho sap fer tothom.

  • alegria[Ofensiu]
    Doria | 01-09-2008 | Valoració: 10

    quina alegria colors per vestir la vida, Molt original

Valoració mitja: 4

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: