Cercador
Sonet núm. 56. L'esperança mai no mor
Un relat de: ThomasTurner1985Per clares fonts i forests remoroses,
Per gais planells entre camins severs,
Llunys de la mar a passos darrers,
Ple de temors amb les mans tremoloses.
Em plau, d'atzar, d'errar per les muralles,
Del temps antic, i a l'acost de la fosca,
Sota un llorer i al peu de la font tosca,
De remembrar, cellut, setge i batalles.
Puix que un deler m'empeny constant,
Em fa fruir sense albir, alba i nits.
Els rierols morents en prats florits,
El ras nocturn i el cim sempre desert.
I un sentiment al cor establert,
L'esperança que mai no ha mort.
Comentaris
-
JVFOIX???[Ofensiu]La recatada | 19-09-2008 | Valoració: 1
El millor del teu espai? risto2 i els seus comentaris
-
esperança[Ofensiu]Dyone | 01-09-2008 | Valoració: 10
no mor mai.. veritat a mitges depen de la persona però no importa.
Bon poema
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Sonet núm. 61. Quatre colors
- Sonet núm. 60
- Sonet núm. 59. Ànima trista
- Sonet núm. 58. Quan et vaig trobar
- Sonet núm. 57. Desterrat
- Sonet núm. 56. L'esperança mai no mor
- Sonet núm. 55
- Sonet núm. 54. La força de la paraula
- Sonet núm. 53. Seguint la mar
- Atrapat
- Sonet nº52 Figura de sal
- Sonet nº51 Dona desgraciada
- Sonet nº50
- Sonet nº49 Entre les barques
- Sonet nº49