Sonet núm. 56. L'esperança mai no mor

Un relat de: ThomasTurner1985

Per clares fonts i forests remoroses,
Per gais planells entre camins severs,
Llunys de la mar a passos darrers,
Ple de temors amb les mans tremoloses.

Em plau, d'atzar, d'errar per les muralles,
Del temps antic, i a l'acost de la fosca,
Sota un llorer i al peu de la font tosca,
De remembrar, cellut, setge i batalles.

Puix que un deler m'empeny constant,
Em fa fruir sense albir, alba i nits.
Els rierols morents en prats florits,

El ras nocturn i el cim sempre desert.
I un sentiment al cor establert,
L'esperança que mai no ha mort.

Comentaris

  • JVFOIX???[Ofensiu]
    La recatada | 19-09-2008 | Valoració: 1

    El millor del teu espai? risto2 i els seus comentaris

  • esperança[Ofensiu]
    Dyone | 01-09-2008 | Valoració: 10

    no mor mai.. veritat a mitges depen de la persona però no importa.

    Bon poema

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: