Sonet núm. 57. Desterrat

Un relat de: ThomasTurner1985

Míser i trist apregon la tenebra,
Amb glaç als ulls i exiliat al born,
M'escorro sempre entre l'ombra,
Tot desfilant sol al final del jorn.

En hiverns blancs jo desafio el vent,
Tot assetjant la mar oberta,
Espers ardents al clos de la ment,
Aturant ones a la descoberta.

Un mot exiliat al meu cor,
Una paraula que persevera,
I on se vulga que estigui no mor.

És l'esperança vertadera,
I nosaltres la força que la mou,
Desterrats a la solitària terra.

Comentaris

  • El millor del teu espai? risto2 i els seus comentaris[Ofensiu]
    La recatada | 17-09-2008 | Valoració: 1

    El millor del teu espai? risto2 i els seus comentaris

    (fallen les rimes també)

  • Amb glaç als ulls i exiliat al born,[Ofensiu]
    Doria | 01-09-2008 | Valoració: 10

    desterra't a la foscor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: