Cercador
Sonet núm. 57. Desterrat
Un relat de: ThomasTurner1985Míser i trist apregon la tenebra,
Amb glaç als ulls i exiliat al born,
M'escorro sempre entre l'ombra,
Tot desfilant sol al final del jorn.
En hiverns blancs jo desafio el vent,
Tot assetjant la mar oberta,
Espers ardents al clos de la ment,
Aturant ones a la descoberta.
Un mot exiliat al meu cor,
Una paraula que persevera,
I on se vulga que estigui no mor.
És l'esperança vertadera,
I nosaltres la força que la mou,
Desterrats a la solitària terra.
Comentaris
-
El millor del teu espai? risto2 i els seus comentaris[Ofensiu]La recatada | 17-09-2008 | Valoració: 1
El millor del teu espai? risto2 i els seus comentaris
(fallen les rimes també) -
Amb glaç als ulls i exiliat al born,[Ofensiu]Doria | 01-09-2008 | Valoració: 10
desterra't a la foscor
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Sonet núm. 61. Quatre colors
- Sonet núm. 60
- Sonet núm. 59. Ànima trista
- Sonet núm. 58. Quan et vaig trobar
- Sonet núm. 57. Desterrat
- Sonet núm. 56. L'esperança mai no mor
- Sonet núm. 55
- Sonet núm. 54. La força de la paraula
- Sonet núm. 53. Seguint la mar
- Atrapat
- Sonet nº52 Figura de sal
- Sonet nº51 Dona desgraciada
- Sonet nº50
- Sonet nº49 Entre les barques
- Sonet nº49