Sonet nº49

Un relat de: ThomasTurner1985

Campanars, xemeneies avorrides,
Branques nues i ocells enplomitzats,
I aquest brogit de gents indefinides,
Aquests diumenges tan desesperats.

Borro la nit que marxa abrigada,
Mentres arriba el mati poruc,
El xiuxiueig de la gent animada,
Va despertant a tot el d'ull cluc.

I sento aquest enuig que s'em repenja,
Contra les venes i el pobre cor gelat,
I sóc pols i tristesa de diumenge,

Dins l'absurd color de la ciutat.
Tot admirant la setmana que penge,
De l'arbre de les hores amb plor mig ofegat

Comentaris

  • Repetit: vid. Sonet 60[Ofensiu]
    La recatada | 19-09-2008 | Valoració: 1

    :)

  • El millor del teu espai? risto2 i els seus comentaris[Ofensiu]
    La recatada | 19-09-2008 | Valoració: 1

    El millor del teu espai? risto2 i els seus comentaris

    (Em sembla que es repeteix... en un sonet posterior...)

  • festa[Ofensiu]
    Neron | 26-08-2008 | Valoració: 10

    la festa del cap de setmana amb tot el seu moviment amb la seva alegria i la seva magia.
    Si et pases ho tindràs que esborrar.

Valoració mitja: 4

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: