Sonet nº50

Un relat de: ThomasTurner1985

Amb ulls carnals opòs núvols I mars,
Recorren muralles de l'antic temps,
Aigua i clarors, i el fosc i el roig de l'arç,
Obrí els braços i abraçar el lament

Del vent i els seus deliris sempre cars,
El quequeig de les boires, lentament,
S'acosten per ser tallades per la falç,
I les estrelles ulls atents al pensament.

La vida, bella i per sempre inigualable,
Va gervotant entre la duresa de les pedres,
Acollint a tothom amb el seu abraç amable,

Aquella olor que palpo en les meravelles,
Aquells colors que oloro sempre lloables,
Això només té un nom: el poder de les vides.

Comentaris

  • El millor del teu espai? risto2 i els seus comentaris[Ofensiu]
    La recatada | 19-09-2008 | Valoració: 1

    El millor del teu espai? risto2 i els seus comentaris

  • dolent no[Ofensiu]
    riuvermell | 26-08-2008

    masse dolent

  • el cami dels ulls[Ofensiu]
    Kurdank | 26-08-2008 | Valoració: 10

    els ulls recorren un camí per la vida
    "recorren les muralles de l'antic temps"

  • la vida[Ofensiu]
    Neron | 26-08-2008 | Valoració: 10

    la vida creix amb eterna força entre detalls i instants inigualables

Valoració mitja: 7

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: