Sonet núm. 60

Un relat de: ThomasTurner1985

Campanars, xemeneies avorrides,
Branques nues i ocells emplomallats,
I aquest brogit de gents indefinides,
Aquests diumenges tan desesperats.

Borro la nit que marxa abrigada,
Mentres arriba el matí poruc,
El xiuxiueig de la gent animada,
Va despertant a tot el d'ull cluc.

I sento aquest enuig que se'm repenja,
Contra les venes i el pobre cor gelat,
I sóc pols i tristesa de diumenge,

Dins l'absurd color de la ciutat.
Tot admirant la setmana que penja,
De l'arbre de les hores amb plor mig ofegat.

Comentaris

  • El millor del teu espai? risto2 i els seus comentaris[Ofensiu]
    La recatada | 17-09-2008 | Valoració: 1

    El millor del teu espai? risto2 i els seus comentaris

  • avorriment[Ofensiu]
    Doria | 01-09-2008 | Valoració: 10

    Aquest diumenge tan avorrit

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: