Cercador
Són un mirall
Un relat de: RATUIX- Compartir:
COM EN UN MIRALL
Les meves paraules es tornen vers al meu rostre, es giren cap els meus ulls.
Enlluernada les contemplo. Fascinada pel seu poder.
Glopades amargants que tornen encadenades a la veu del meu pensament. Foragitades un dia, són ara un eco que no s'ha extingit. Encara.
Reflectida en elles, veig les entranyes del que sóc. Emmirallada en un mar de turquesa violent. Abocada a la llum.
Les meves pròpies paraules... Sóc jo qui les ha desfermat i navego ara entre les seves forces.
Les prendré i aprendré, un cop més, car la vida m'impulsa a seguir. A forçar amb petjada forta, el silenci; Perquè no sigui mai més. Mai més.
_________________
I quan tornin la calma i la brisa quieta, em miraré altre cop en les aigües infinites i em trobaràs somrient.
Somrient-te a tu, que em busques, encara que ara no ho saps.
Comentaris
-
...[Ofensiu]l'home d'arena | 25-10-2007 | Valoració: 10
dur exercici aquell de la introspecció, però necessari, pense jo. És imprescindible no perdre'ns, i de tant en tant, coste el que coste, cal fer arqueig de nosaltres mateix, i mirar-nos als ulls fins reconèixer'ns.
A més, ho dius amb una bellesa radiant, les paraules esquitxen fresques, proporcionant serenor, i alhora coratge. Decisió de ser mal que ens pese, amb un final deliciós, de fortalesa, hi ha poques coses més encoratjadores que un somriure.
-
I no les perdis més[Ofensiu]Blumun | 01-09-2007 | Valoració: 10
Vas estar molt de temps sense escriure (i sé de què parlo, perquè m'està passant a mi). Cal mirar-se en el mirall i recordar-se a un mateix...
-
Emmirallada[Ofensiu]Unaquimera | 22-06-2007 | Valoració: 10
Curiós relat... Un text que va i ve, que reflexiona, exposa, sent i reconeix. I que acaba amb flaire de promesa, d'oferta, de conjur.
Me n'alegro de què la casualitat que m'ha portat fins al teu espai hagi estat una grata descoberta al mateix temps que una coincidència: A mi també m'encisa el poder de les paraules i ha estat un plaer llegir-te.
En vista del bon gust de l'experiència, tornaré a passar per aquí, si no et fa res...
Una abraçada per celebrar l'atzar de la trobada,
Unaquimera
-
esperança[Ofensiu]ANEROL | 17-06-2007 | Valoració: 9
m'ha costat entendre'l, fins arribar al'últim; amb aquest m'he sentit tant bé: il·lusió de viure, de obrir-se a tornr a estimar. He reellegit i m'he congraciat amb el poema
Valoració mitja: 9.75
