somriures i llàgrimes

Un relat de: Fiona

Sovint, quan tenim un dia d'aquells on ens falla l'inspiració però tenim moltes ganes d'escriure, intentem recòrrer a la fantasia, a l'imaginari...a qualsevol cosa, però al cap i a la fi, el que fem és guarnir alguna experiència pròpia per tal de que pugui semblar una història fantàstica.
crec que avui, després de molt de temps esperant-ho,he vist sortir el sol, he vist que em tornava la inspiració, i potser m'atreviria a dir, que comença una nova vida. la veritat és que, encara no veig el sol clar, potser hi ha algún núvol, però avui torno a somriure,
només desitjo poder convertir, en forma de relats, la meva nova vida.
desitjava explicar, sense tenir forma de relat, que a partir d'avui torno a somriure.
gràcies i fins aviat!

Comentaris

  • tens un gran espai per viure[Ofensiu]

    No et deixis mai, que la foscor tapi la teva capacitat per expresar-te. No et conec, o més bé si, conec les teves paraules i en son ben properes. Amunt ànima forta¡¡¡¡.
    Una abraçada
    Josep

  • Me n'alegro molt![Ofensiu]
    neret | 27-10-2004

    M'alegro que tornis a veure el sol, les etapes de boira són molt tristes, però serveixen per apreciar molt més els dies de primavera...

    apa, espero que això vulgui dir que escriguis molt més sovint!

    ah, i gràcies pel teu comentari de fa moolt temps, (que encara no te les havia donat)

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: