darrere d'una mirada

Un relat de: Fiona

No cal tenir un màster per saber que l'Anna té una vida difícil. Té 10 anys, però sovint, quan soc davant de la classe i me la miro, se que no té una vida com tots els altres nens i nenes, veig que no té una vida fàcil.

Quan l'Anna arriba a l'escola, els ulls li brillen. Malgrat les seves dificultats d'aprenentatge, a l'aula s'hi sent com peix a l'aigua. Mai renega de res, sempre fa les tasques i frisa per participar.

Moltes vegades me la miro amb sorpresa i, és capaç, inconscientment, d'encomanar-me aquest esperit que té. Poques vegades veig als alumnes il·lusionar-se amb un full de matemàtiques o restar bocabadats amb el cicle de l'aigua. Però l'Anna és especial.

A les cinc però, els ulls se li omplen de llàgrimes i la seva mirada trista demana, desesperadament, no haver de tornar a casa. L'Anna viu en barracons, la seva família no travessa una bona època econòmica i les seves possibilitats de benestar són gairebé nul·les.

Avui l'acompanyo a "casa" perque necessito parlar amb els pares. Aquell món és totalment desconegut per mi i no m'hi trobo massa bé; la impotència em supera i hi ha moments que un no pot entendre mai.
----------
Avui neva i l'Anna no ha vingut. Se que està malalta i soc incapaç de treure'm del cap la imatge del "campament" on viu. Fa fred. Pateixo per ella i em sento la pitjor persona del món perque no puc fer res per ella, no se com ajudar-la.

Quan a les cinc sona el timbre, els nens marxena casa, però als mestres encara els queda un llarg camí per recórrer.

Comentaris

  • Pobre Anna![Ofensiu]
    llacuna | 25-08-2008 | Valoració: 10

    I això què diuen... que qui no té res és qui al final té més i sap valorar més la vida!

  • M'has arribat a l'ànima[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 24-08-2008 | Valoració: 10

    quan he llegit el teu relat tan real i commovedor. Dius les paraules justes i clavades del que sent una mestra davant la vida difícil de l'Anna, la seva alumna que només troba consol a l'escola.
    Si et ve de gust he escrit un relat sobre un tema molt i molt semblant al teu. Es titula "L'entrevista".
    M'ha agradat molt llegir-te. Escriuràs més, Fiona?
    Trobo que tens grans habilitats literàries com per seguir fent-ho.
    T'envio una forta abraçada, de "senyu" a "senyu".
    Mercè

  • Moltes mirades[Ofensiu]

    Ara que els alumnes ja són a casa i que molts mestres encara no hem plegat, descobreixo el teu relat i em recordes que sempre hem de lluitar de manera silenciosa contra moltes injustícies. Hi ha moltes Annes anònimes a les aules que vivint o sense viure en barracons tenen una vida difícil que sovint només els mestres copsem.

  • Què bonic...!!!![Ofensiu]
    laura lara martin | 04-02-2006

    Ei, Fiona, m'he quedat meravellada amb el teu relat. De debò. Pensava en la meua escola, en la meua infància..I, em fique en la pell d'un mestre i s'ha de sentir feliç per veure que encara hi ha gent que li agrada aprendré, que li meravella tant allò que li expliques..que disfruta aprenent!!!! Però, alhora, no només és això.. et quedes preocupada perquè t'adones que, a banda d'allò, comparant amb la resta de nens que estan desitjant acabar l'escola per tal d'anar a sa casa i jugar a la play, a l'ordinador...l'Anna no. Te quedes pensant com ha de viure, què li passarà perquè actue així, perquè es quede plorant cada volta que pensa que a de tornar a sa casa....

    Espere que no vinguen més dies de fred, que l'Anna torne a escola, i que la misèria en que viu, ella i moltíssima altra gent, siga cada cop menys gran...

    BESETS!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: