Díficil d'oblidar

Un relat de: Fiona

Avui la Júlia ha decidit que no pot més, que està tipa de la vida que porta i que necessita canviar d'aires, necessita allunyar-se del seu entorn per intentar oblidar, tot i que és conscient de que no serà fàcil. Per començar però, cal posar voluntat i, també, terra pel mig.

La Júlia té dinou anys, viu sola a Girona i el seu somni és ser pilot d'avions. De petita somiava que volava, pilota avions i feia feliç a la gent; de s d'aleshores ha lluitat i s'esforça a diari per aconseguir, algun dia, el seu somni.

Però avui quan s'ha llevat i ha agafat el diari, a primera plana una notícia esgarrifosa l'ha deixada atònita. En aquest moment, la seva vida ha fet un gir estrepitós. En Sebastian Rodríguez ha mort en circumstàncies estranyes al seu domicili. La Júlia ha rellegit la noticia moltes vegades i no donava crèdit al que estava passant.

Una estona després, ha decidit seguir amb la seva rutina i anar a la facultat, però a mig matí ha hagut de tornar a casa perquè les imatges li bombardejaven el cap i el seu estat d'ànim estava per terra. No podia creure que el Sebastian estigués mort i, menys, veure per televisió com un nombrós grup de persones l'acomiadaven al cementiri municipal.

A tot això, ningú ha estat capaç de trucar-la, de preguntar-li com estava, si la seva mort l'havia afectada i que pensava fer en aquells moments tan durs. Excepte el seu germà, mai ningú havia sabut fer-li costat, tothom va culpar-la per deixar que allò passés, ni tampoc ningú va oferir-li un lloc on tornar a començar fos més fàcil. Aquell home, que avui desapareixia d'aquest món, era incapaç de esborrar-se dels records de la Júlia, de la seva vida, de com sense que ella ho volgués havia marcat un abans i un després.

Ell ara ja no hi és, però ella trigarà a oblidar-lo, si és que mai ho aconsegueix. Li costarà molt de temps i moltes hores de teràpia poder refer la seva vida, intentar que els records no siguin tan dolorosos i, sobretot, aprendre a viure amb el seu dolor.

Per tots aquells que avui ploren la seva mort, en Sebastian va ser un home honrat, entregat a la seva feina com a alcalde d'un petit poblet veí, fidel a la seva dona i pare exemplar. Però per la Júlia, en Sebatián és un monstre, l'home que aprofitant-se del seu status va abusar d'ella sense pietat, l'home que la va violar i humiliar quan tan sols tenia 15 anys. Des de llavors, la seva vida ha estat un infern. Ningú vol creure que el que explica és cert, malgrat que tothom ho sàpiga i els que li donen l'esquena són els que creia tenir més a prop; una colla de covards.

A hores d'ara, però, la Júlia viatja amb destí a Londres, on començar de nou serà més fàcil i on lluitar pel seu somni nio serà un impossible.

Comentaris

  • I com ha pogut estar callada tant de temps?[Ofensiu]
    llacuna | 25-08-2008 | Valoració: 10

    Cal desemmascarar els monstres! Hagués arribat igualment la Júlia als seus somnis si ho hagués fet?

  • Voleu somniar?Jo sí[Ofensiu]
    ORIOL | 05-01-2008

    Història dura i colpidora, però molt real. Que l'art de la paraula ens permeti seguir somniant ara i sempre en un món millor. Que el contacte amb les persones ens faci notar la força del diàleg i que el poder dels somnis i de les il·lusions ens faci veure que l'esperança d'un món millor i poder tenir una persona més sana al nostre voltant també és possible.
    Avui he batejat les meves ganes de seguir somniant per l'amor que tant estimo com JÚLIA i he redescobert que un dels millors diaris que tindré a partir d'avui, es diu FIONA. A partir d'avui, ja no deixaré de llegir-te. Em deixes que somniem junts? ORIOL