per trencar el silenci, cal tenir quelcom amb que millorar-lo

Wolans... m'ha agradat molt aquest escrit, de debò. Crec que hi tens tota la raó del món. Gràcies per fer-me sentir el que he sentit llegint aquest escrit.

-S.Y.

PD: Per cert... el teu nom és SARA?
contesta a: david_ucb@hotmail.com

Doncs... m'ha agradat molt la veritat :) .

Ah! Merci pel teu comentari, m'ha fet mòlta il·lusió!! i lo de néixer al 90 als 6 anys... vol dir que al 90 tenia 6 anys, i abans és com si no hi haguès sigut... en part pk poc recordo...

Una abraçada

Saps Fiona... m'has portat a temps enrera amb el teu relat. Comprenc perfectament la teva possible situació! Quina és la vertadera diferencia entre l'amor i l'amistat, i suposo que el més important, com te'n pots adonar? com pots fer-li veure a algú, tot el que el teu cor sent? Sovint... crec que l'amor es una espurna que neix, i o bé es cultiva, o bé s'encén ràpidament, o bé no te prou oxigen per respirar i s'apaga.

Si vols un consell, parlar amb aquest amant perfecte de postes de sol!

Cuida't molt Fioneta preciosa!

bonic amor...
bell amor..
sempre amor...

m'agrada.
Gràcies.

Hola m'ha agradat molt el teu relat. M'ha resultat no sé dir ben bé per què, original.
De vegades amor i amistat es confonen, però si tu estàs segura del que sents (amor, segons he entès) i a més estàs bastant convençuda del que ell sent (amor, pel que intueixes), llavors ja tardes... Tens quelcom amb què millorar el silenci; no ho dubtis!
De vegades, com tu dius, els homes també tenim por de les coses... de tot. I en contra de la creença popular de moltes dones: no tots els homes som iguals(exactament com les dones, que per sort tampoc sou totes igual). Hi ha homes que necessitem una mica d'embranzida, d'algú que doni el primer pas (de vegades també el segon, i el tercer,...).
Com diu la Ilargi, el món n'està ple de persones interessants... però... hi ha una persona, només una que és única i que et fa a tu única, la que tu estàs buscant. Si creus que ell és aquesta persona, no dubtis a millorar el silenci!

Per trencar el silenci, cal tenir quelcom amb que millorar-lo, perquè si no, pifiada.
És molt dura aquesta situació, com diu la Ilargi, i potser és per això que cada cop tinc més amics i menys amors, perquè ja ni m'ho plantejo. Però saps? A vegades me n'adono del que m'estic perdent, i procuro no pensar en el dolor i altre cop el desamor, i viure la vida, sobretot viure la vida, que gràcies a persones com la Ilargi, com molta gent d'aquesta wep, com la família, com els amics i perquè no? com els amors (quan només et quedes amb els records bons) fan que sigui la cosa més maravellosa d'aquest món. El millor regal que et poden fer és un somriure, un t'estimo i una abraçada, i són aquestes petites coses, les que fan de la vida, la vida. Gaudeix-les bonica, i no t'enfonsis mai per res ni per ningú.
Una forta abraçada i a continuar amb l'escriptura!!

Aquesta situació que estàs vivint és molt dura, jo també la he passat i en principi sembla qe mai seràs capaç de superar-la, que mai veuràs aquesta persona com a un veritable amic, però aquell tòpic tan sobat de "el temps cura totes les ferides" és ben cert, quan te'n vulguis adonar tot s'haurà sol·lucionat tot i que no sé si serà tornant a tenir el teu amor com el tenies abans, o simplement coneixent-ne un de nou. Sé que ara et sembla impossible, però és així, el mon n'està plè, de persones interessants a qui tu agradaràs!!
Una abraçada molt forta i sobretot lluita per la vida, que el teu comentari a "apologia de la vida" m'ha deixat preocupada!

Molta màgia xiqueta!