Cercador
Somnis*
Un relat de: nana_17- Compartir:
Somnis que es trenquen abans de començar,
mirades que s'han deixat de creuar,
uns quants dies al mig del desert,
somnis perduts en ple hivern.
Llàgrimes de sang floreixen als ulls,
sentiments negres sense gaire sentit.
Petites esperances t'obren el cor,
algunes venjances el trenquen del tot.
Aquell mar negre,
aquell mar ple de sal,
aquell mar que sembla la vida,
aquell mar sense final.
Són paraules buides sense sentit,
paraules tristes enmig de la festa.
Mirades perdudes on no hi ha horitzó,
horitzons d'esperances sense ser mirats.
Mirades que és troben,
somriures que floreixen,
somnis que neixen,
mars que llueixen.
Horitzons que és miren,
cors que reneixen,
esperances obertes,
somnis en la primavera.
Comentaris
-
m'agrada[Ofensiu]ANEROL | 26-01-2008 | Valoració: 10
és senzill i expressiu
-
m'agrada aquesta mar[Ofensiu]Joan G. Pons | 26-01-2008 | Valoració: 10
Un text sensible i tendre.
M'agrada la frase: mars que llueixen. -
Espectadora de somnis...[Ofensiu]jos monts | 26-01-2008
Tens recança, escrius amb la ma oberta, vols expressar quelcom,..."Aquell mar negre, somnis que es trenquen abans de començar, esperances obertes",... m'ha agradat.
l´Autor
63 Relats
72 Comentaris
60753 Lectures
Valoració de l'autor: 9.80
Biografia:
Nascuda en terra d'avellanes,xicalla, gegants, tronades,
diables, masclet i rialles.
Vaig treure el cap per primer cop,
un divendres Sant, 13.
Supersticiosa? No pas
Com el meu cap en aquesta foto,
jo encara l'estic traien en el món qe m'ha tocat.
És un món ple de somnis i fantasia,
on no hauria d'estar prohibit poder imaginar.
Aprenent a escriure i a somiar...
intentant fer els somnis realitat.
Els viatges i els somriures,
les postes de sol i les estrelles,
els moments compartits,
i altres coses,
són els que m'ajuden anar escrivint,
hi ha ser aquesta persona que començo a construïr!
Mira el passat amb un somriure i no amb una llàgrima
Pel món tan sols ets algú però per algú tu ets el món
Una abraçada forta i un somriure càlid!