Ahir, ara, futur.

Un relat de: nana_17
Quan alguna cosa se t'escapa de les mans i les llàgrimes llisquen sense fre galtes avall, et poses a pensar. Amb els ulls ben oberts, veus com el futur s'escola entre pensaments i accions passades. Et fuig de les mans i no ets conscient de com retenir-los o llençar-t'hi de cap. Però tampoc fas res per anar a buscar-lo.
Si, molt bé, resulta que vas equivocar-te, pe`ro ara no pots sentir-te malament per aquela decisió, llavors volies fer-ho i no sabies si t'agradaria o no. Ara et toca plantar cara al futur i això et fa por.
El passat el tenim massa sabut i, tot i fer mal i provoca somriure, no pot pas sorprendre'ns. El present s'escapa contínuament esdevenint passat i venint del futur, és un ara que de cop deixa de ser l'ara i es converteix en abans. El futur en canvi, és un no res que resulta ser-ho tot, és un no res que espanta, un tot ple de promeses, un no res perquè no pots pintar-lo, però un tot perquè pots escollir amb quins colors decorar-lo. Un tot marcat pel no res.
L'ahir sabem com va anar i l'avui, el marca el ritme dels nostres batecs. En canvi, el demà, pot no arribar mai o, pot omplir-se de tot el que sempre has desitjat. L'ahir ha donat les pautes del avui, i l'ara haurà de marcar els punts del futur. No saber què vols, no és un problema, el problema és no saber què no vols.
Però aquest no és el teu problema, per tant, a què esperes per agafar els pinzells i preparar-te per pintar el demà? Ja no hi ha excuses que valguin. Si no comences ja, el futur pot no arribar.
Ningú t'ha robat el teu somriure, per què te l'amagues tu? No envegis el que no tens, gaudeix del que tens i lluita pel que vols.

Comentaris

  • Tot plegat és passat?[Ofensiu]
    nadàlia | 16-11-2011 | Valoració: 10

    Quin embolic, a mi també em passa i crec que és per no assaborir, viure, disfrutar plenament del present, menjant un bon pastís o una arengada, en la pau i en la guerra...en totes les situacions hi ha mestres que diuen que pots triar l'actitud de com viure el present, d'adaptar-t'hi camaleònicament i potser a la llarga, a les portes del declivi de conformar-s'hi i pensar que tot plegat ha valgut la pena. De fet el llegat de les generacions anteriors hauria de servir-nos....?Només existeix el present si és que la dèria d'existir ens angoixa i ens preocupa o ens crea neguit. Només hi ha una cosa certa en la vida i és la mort, dues cares de la mateixa moneda i que aquí on vivim fa por, a mi me'n fa, no sé si a tu també, i això és per una manca de visió del present, poder per viure'l amb mancances...però pensa com quan expliquem un conte als infants, o quan juguen, sino juguem, són moments eterns....Un jorn és eternament present. Perdona'm perquè m'he enrotllat molt, però és el que sento.

  • DreamJade | 16-11-2011

    maco

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de nana_17

nana_17

63 Relats

72 Comentaris

48534 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Nascuda en terra d'avellanes,
xicalla, gegants, tronades,
diables, masclet i rialles.

Vaig treure el cap per primer cop,
un divendres Sant, 13.

Supersticiosa? No pas

Com el meu cap en aquesta foto,
jo encara l'estic traien en el món qe m'ha tocat.

És un món ple de somnis i fantasia,
on no hauria d'estar prohibit poder imaginar.

Aprenent a escriure i a somiar...
intentant fer els somnis realitat.

Els viatges i els somriures,
les postes de sol i les estrelles,
els moments compartits,
i altres coses,
són els que m'ajuden anar escrivint,
hi ha ser aquesta persona que començo a construïr!


Mira el passat amb un somriure i no amb una llàgrima

Pel món tan sols ets algú però per algú tu ets el món


Una abraçada forta i un somriure càlid!