Vull tornar a escriure.

Un relat de: nana_17
Vull tornar a escriure com abans, tancar els ulls i fer realitat idees descabellades.
Imaginar cels verd festuc, escriure castells flotants, tocar foc humit, escoltar silencis eixordadors, caminar entre núvols, ...

M'agradaria obrir els ulls i descobrir que persegueixo els meus somnis, fet que em permetria saber quins són.

Estirar-me sobre una roca llisa i contemplar una pluja d'estels acompanyada per un xiuxiueig constant de guitarra.

Cantar a la vora del foc i en rotllana, cançons d'altres èpoques que et fan viure amb somriures, llàgrimes i esperances l'actual.

Redactar, durant hores i dies, històries d'amor de pàgina i mitja, amors eterns que resulten durar no més que una pel•lícula o mirades que es graben amb foc sobre el cor d' algú. Petons que et fan posar la pell de gallina i abraçades que fan plorar, sense acabar de saber per què.

Viure amb dues ales, un somriure permanent, sent forta però afluixant als moments clau, brillant amb la mirada, renovant els somnis cada dia, amb una alegria que desborda l'ànima, ...

__

Vull imaginar que escric el que m'agrada, estirada, cantant allò que vaig redactar de la meva vida.
Tornar a escriure com abans, amb paraules d'ara i somnis fets de demà.

Comentaris

  • interesant[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 12-10-2011

    una proposta interessant, i ben descrita que convida a mirar i entrar en altres relats teus, que ja en són uns quants per allò que he vist abans de llegir-me aquest.

    No defalleixis, el camí és llarg.

    Ferran

  • crohnic | 10-10-2011

    Sens dubte, escriure produeix una gran alegria, independentment que ho fem millor o pitjor... Espero que ho continuïs fent ;)

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de nana_17

nana_17

63 Relats

72 Comentaris

49072 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Nascuda en terra d'avellanes,
xicalla, gegants, tronades,
diables, masclet i rialles.

Vaig treure el cap per primer cop,
un divendres Sant, 13.

Supersticiosa? No pas

Com el meu cap en aquesta foto,
jo encara l'estic traien en el món qe m'ha tocat.

És un món ple de somnis i fantasia,
on no hauria d'estar prohibit poder imaginar.

Aprenent a escriure i a somiar...
intentant fer els somnis realitat.

Els viatges i els somriures,
les postes de sol i les estrelles,
els moments compartits,
i altres coses,
són els que m'ajuden anar escrivint,
hi ha ser aquesta persona que començo a construïr!


Mira el passat amb un somriure i no amb una llàgrima

Pel món tan sols ets algú però per algú tu ets el món


Una abraçada forta i un somriure càlid!