Estimats Reis Mags d'Orient

Estimats Reis Mags d'Orient:
Fa anys que no us escric una carta, ni que em plantejo què és el que m'agradaria que em portéssiu. Ara, a la vegada, fa molt de temps que m'agradaria poder tancar els ulls i demanar un sol desig, un desig que em permetés demanar-ne més sempre que volgués, quan ho necessites, quan em vingués de gust.
En aquestes dates, t'envoltes de la gent que més estimes, de la gent amb qui vols passar les millors vetllades que queden per acabar l'any i les primeres del proper any. Gent que, tot i no ser-hi sempre, en moments comptats apareixen i il•luminen uns instants de la teva vida. Gent en miniatura que gaudeix, com tu fa uns anys, d'un arbre guarnit, de les llums de Nadal, dels cosins i les famílies, de l'arbre ple de regals, de la màgia del tió, d'uns homes grans, amb barbes llargues, que només apareixen un cop a l'any però sempre carregats de regals i d'un tortell que amaga alguna sorpresa, agradable o no.
En moments com aquests, també tanques els ulls i recordes els que ja no hi són o no tornaran. Instants en que el seu somriure feia molt més agradable la discussió del sobretaula, la mirada de la tieta, la mà forta que t'agafava per fer-te tocar la realitat, tot i saber que somiaves, aquell regal tan petit que sempre significava tant, la seva companyia. Cada dia ets conscient que aquesta gent no hi és, però per alguna raó estranya, el Nadal sempre ens ho recorda tot molt més.
És per això, que avui he decidit agafar paper i llapis i tornar escriure una carta. Una carta plena de bons records i intencions, una carta que espero que no us faci desviar del camí i que seguiu amb la vostra ruta.
Estimats Reis Mags d'Orient, avui desitjo una cavalcada plena de nens riallers, emocionats, pares i mares que tornen a la seva infància, avis i néts que s'emocionin per igual, patges que puguin agafar mans de totes maneres i dediquin el mateix somriure, reis que vinguin carregats de caramels i no tinguin por de malgastar-los, músics que ajudin a omplir els carrers de màgia, imatges que facin més fàcil entendre el que està passant, sorolls i silencis que permetin tancar els ulls i saber que per una estona el món està carregat de màgia i que ningú, o gairebé ningú, se n'ha oblidat. Una nit en que els més petits vulguin anar al llit ben d'hora, sense rondinar, però que l'emoció no els deixi dormir i els sembli sentir sorolls de portes, passes i finestres a mitja nit. Canalla que es desperti amb el primer raig de llum i no s'atreveixin anar a veure què han deixat aquest any els Reis, i que esperin, impacients, als seus llits. Nens, que tot i no tenir res de tot això, puguin trobar un bon somriure o una abraçada. Adults que no oblidin que van ser nens. Grans que es transformin, per una nit, en aquesta màgia i que vesteixin amb un orgull extrem les robes de patges i Reis. Infants que puguin gaudir, sense manies ni restriccions, aquesta nit. Gent que oblidi, per uns instants, la seva categoria social.
I, estimats Reis Mags d'Orient, si tot això no fos massa, si m'ho poguéssiu concedir i encara us quedés una mica de màgia i forces per fer realitat un últim desig, us demanaria que, si us plau, aquesta nit i el dia de demà, no es perdi mai.
Gràcies.

Atentament:
Una noia que havia oblidat com s'emocionava escrivint la carta els Reis Mags d'Orient quan era petita.