Quan

Un relat de: nana_17
Quan els nervis et provoquen atacs d'ansietat, llavors apareix la calma.
Quan el cel pronostica pluja, les gotes acaben apareixent.
Quan el vent bufa d'est a oest, tard o d'hora surt el sol.
Quan la nit és realment fosca, en algun punt sempre es pot descobrir una petita estrella.
Quan la mar crida de ràbia, un far xiuxiueja amb paciència.
Quan els nens estan pitjor que el temps, una veu càlida explica un conte i els relaxa.
Quan les campanes toquen els quarts, les hores en punt segueixen de prop.
Quan el sol brilla potent, hi ha algú que sap que tard o d'hora els núvols el taparan.
Quan unes cortines s'obren sense fer soroll, un món meravellós espera començar l'acte.
Quan els somnis marxen, la realitat apareix.
Quan tanques els ulls, unes abraçades et balancegen en un altre món.
Quan creus que tot s'ha acabat, un brot nou surt del terra.
Quan alguna cosa passa, una altra, esdevé.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de nana_17

nana_17

63 Relats

72 Comentaris

49072 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Nascuda en terra d'avellanes,
xicalla, gegants, tronades,
diables, masclet i rialles.

Vaig treure el cap per primer cop,
un divendres Sant, 13.

Supersticiosa? No pas

Com el meu cap en aquesta foto,
jo encara l'estic traien en el món qe m'ha tocat.

És un món ple de somnis i fantasia,
on no hauria d'estar prohibit poder imaginar.

Aprenent a escriure i a somiar...
intentant fer els somnis realitat.

Els viatges i els somriures,
les postes de sol i les estrelles,
els moments compartits,
i altres coses,
són els que m'ajuden anar escrivint,
hi ha ser aquesta persona que començo a construïr!


Mira el passat amb un somriure i no amb una llàgrima

Pel món tan sols ets algú però per algú tu ets el món


Una abraçada forta i un somriure càlid!