Cercador
Només una abraçada
Un relat de: nana_17- Compartir:
~
Hi ha moments en que no comprens que et passa pel cap, per què els ulls s'inflen i semblen globus d'aigua i tens unes ganes boges d'una abraçada.
Però només una, aquella!
L'abraçada que et transmet força, coratge, et fa sentir confortable i segura. Bufa, igual que el vent del nord, tots els teus problemes mentre, una brisa suau de sud, deixa caure les llàgrimes i et transmet tranquil•litat.
Però com tot, hi ha moments clau.
El segon en que mires algú i saps que us fareu aquell petó, l'instant en que el so del mar es converteix en record inesborrable, el moment exacte per dir si vull. La mil•lèsima de segon en que canvies A per B i aconsegueixes el mig punt que feia falta. Quan vas deixar perdre l'oportunitat que mai tornarà, la decisió de seguir un camí i evitar el següent trencall, triar entre una abraçada o un petó, ...
És avui que necessites aquesta abraçada càlida i forta, que alleugerarà un pes que ara ets incapaç de reconèixer i entendre. Ara és el moment de l'abraçada.
Una abraçada que no costa res, com els somriure, amb la única diferència que has d'encertar el moment.
Una abraçada que t'encanta regalar, fer saber que la tens i a més, somrius quan l'altre se'n adona que has encertat l'instant.
Però avui sembla ser que no arribarà.
Jeure al llit, i abraçar el coixí.
Demà serà un altre dia, potser el moment d'una altra abraçada, però la d'avui s'ha perdut i alguna part de dins teu, s'ha esmicolat una mica més.
Esperem que mes endavant, tu i l'abraçada trobeu el moment clau per intentar reparar antics desperfectes, o evitar crear-ne de nous.
Avui, només necessitaves una abraçada, aquesta!
Hi ha moments en que no comprens que et passa pel cap, per què els ulls s'inflen i semblen globus d'aigua i tens unes ganes boges d'una abraçada.
Però només una, aquella!
L'abraçada que et transmet força, coratge, et fa sentir confortable i segura. Bufa, igual que el vent del nord, tots els teus problemes mentre, una brisa suau de sud, deixa caure les llàgrimes i et transmet tranquil•litat.
Però com tot, hi ha moments clau.
El segon en que mires algú i saps que us fareu aquell petó, l'instant en que el so del mar es converteix en record inesborrable, el moment exacte per dir si vull. La mil•lèsima de segon en que canvies A per B i aconsegueixes el mig punt que feia falta. Quan vas deixar perdre l'oportunitat que mai tornarà, la decisió de seguir un camí i evitar el següent trencall, triar entre una abraçada o un petó, ...
És avui que necessites aquesta abraçada càlida i forta, que alleugerarà un pes que ara ets incapaç de reconèixer i entendre. Ara és el moment de l'abraçada.
Una abraçada que no costa res, com els somriure, amb la única diferència que has d'encertar el moment.
Una abraçada que t'encanta regalar, fer saber que la tens i a més, somrius quan l'altre se'n adona que has encertat l'instant.
Però avui sembla ser que no arribarà.
Jeure al llit, i abraçar el coixí.
Demà serà un altre dia, potser el moment d'una altra abraçada, però la d'avui s'ha perdut i alguna part de dins teu, s'ha esmicolat una mica més.
Esperem que mes endavant, tu i l'abraçada trobeu el moment clau per intentar reparar antics desperfectes, o evitar crear-ne de nous.
Avui, només necessitaves una abraçada, aquesta!
Comentaris
-
una abraçada per tu[Ofensiu]magalo | 30-10-2011
Com tu dius, hi ha moments que tots sentim que ens falta l'abraçada, la paraula, el petò, la comprensió, la tendresa.. la mirada d'algú interessan-se per nosaltres, una ma agafant-nos la nostra ma, un gest carinyós. Només alguna d'aquestes coses, doncs totes a l'hora serien el sumum.
Aquesta mancança que despren el teu poema, em recorda a la que vaig descriure en el meu poema La pell que duc damunt, que si et ve de gust et comvido a llegir.
M'alegra haber-te trobat per Relats.
Una abraçada relataire
Marta
l´Autor
63 Relats
72 Comentaris
60669 Lectures
Valoració de l'autor: 9.80
Biografia:
Nascuda en terra d'avellanes,xicalla, gegants, tronades,
diables, masclet i rialles.
Vaig treure el cap per primer cop,
un divendres Sant, 13.
Supersticiosa? No pas
Com el meu cap en aquesta foto,
jo encara l'estic traien en el món qe m'ha tocat.
És un món ple de somnis i fantasia,
on no hauria d'estar prohibit poder imaginar.
Aprenent a escriure i a somiar...
intentant fer els somnis realitat.
Els viatges i els somriures,
les postes de sol i les estrelles,
els moments compartits,
i altres coses,
són els que m'ajuden anar escrivint,
hi ha ser aquesta persona que començo a construïr!
Mira el passat amb un somriure i no amb una llàgrima
Pel món tan sols ets algú però per algú tu ets el món
Una abraçada forta i un somriure càlid!