Somnis dispars

Modèstia a part, sóc esvelta com poques, suau al tacte i en aquest ball gairebé quotidià, segueixo fidelment, sota la lleu pressió de la seva mà ferma, quants girs, voltes, saltets o salts em fa donar, tal com si fos veritablement una prolongació de la seva mateixa persona o, potser seria més apropiat dir del seu esperit.
Quan estem junts viatjem constantment pels llocs mes inesperats, deixant després de nosaltres un rastre que marca indubtablement la seva personalitat somiadora, viatgera i inquietant, que un dia ens duu a passejar per algun jardí ple de flors, arbres plens de enredaderes, on s'escolten constantment els bufons trinàs dels diversos ocells silvestres que revoltejen sobre nosaltres.
A vegades, no sortim de casa i mentre m'acaricia suaument, els seus pensaments volen lliurement a la recerca d'altres complementaris que facin bategar amb més força el seu cor, fent que jo senti més forta la seva eventual abraçada sobre mi. Aquests dies em complauen més, ja que sento que el rastre que anem deixant, té un sabor indesxifrable, dolç, afectuós, que fa que els nostres girs s'asseuen agradables, sense asprors ni canvis bruscs. Unes altres, m'abraça suaument, cosa que fa sempre amb mi i s'entreté acariciant-me amorosament però sense ballar; estic com si estigués en l'aire, ara i adés em canvia de posició sense soltar-me, segueix una llarga estona així i em torna a deixar suaument sense iniciar cap d'aquests balls que tant m'agraden i em proporcionen tanta felicitat.
Avui era un d'aquests dies i, de sobte, gairebé amb rudessa, cosa gens habitual en ell, m'abraça i hem començar a ballar primer a un ritme de slow, per a mi el més benvolgut, de sobte passa a un ritme de fox-trot, ja més mogut, accelera el ritme, ho suavitza; poques vegades havíem ballat així. Em fa l'efecte com si no conegués molt bé el ritme aquest intermitent, tan canviant, amb punts suspesos, fins que per fi sembla que troba l'adequat i vam seguir suaument, compenetrats com sempre, fins el final.
Una última abraçada afectuosa, m'apropa a la seva boca com si fos a donar-me un petó, el meu cor s'acelera de cop, però sols arriba a fregar-me en el seu llavi inferior i suament, com és el seu costum, em deixa en el meu lloc.
No sóc pretenciosa ni racista, sols que sento l'orgull que sóc gairebé sempre la preferida per a les seves danses, serà pel fi i segur traç que tinc, el que em dóna certa superioritat sobre les meves amigues i amics.
Això si, em sento orgullosa de ser una "Cross" legítima, que una bona amiga li va regalar al retorn d'un viatge al país del nord, fent cas omís d'aquesta qualitat en la relació franca que tinc amb tots ells. Entro suaument en el porta-llapis i m'acomoda al costat d'una Stábilo de fibra fina, que serveix per a marcar superfícies brillants, una Parker blava, una de vermella, tres portamines de diferent grossor, un esborrador, una ploma a tinta i dos bolígrafs dels populars però no per això menys eficients.
Josep Turull Bargués, 7 març de 2001.