Balanç

XERRADES De l'AVI.
BALANÇ
En un d'aquests moments, pocs per sort, pel meu procura d'omplir els buits que serien, buidors inevitables que s'armen sols, al desaparèixer els pensaments preocupants i decisions quotidianes d'aquelles èpoques passades, encara que no oblidades, d'activitats variades; les unes necessàries per a pal·liar les responsabilitats materials i les unes altres les de caràcter afectives, acumulades en la segona etapa de la nostra vida, fruits de les preparacions, escoles externes i familiars, segons es van anar assimilant, així es van prendre decisions que porten implícites aquelles responsabilitats, que, segons la modulació que ha sofert el nostre intel·lecte, així serà la qualitat i encert amb que s'assumeixen. Un tendeix a fer molts balanços ja que, a pesar de la impossibilitat de la nostra autocalificació, sempre ens queda el gran dubte: ¿Haurem estat bons fills, bons germans, bons esposos, bons pares, bons avis, bons amics, bones persones? Les nostres pròpies respostes a tantes preguntes manquen d'equanimitat, ja que el nostre ego, sempre latent, ens pot influenciar subliminarment en les nostres qualificacions. Seria fabulós, encara amb el perill, bastant probable, de rebre alguna desagradable sorpresa, poder furgar en la ment dels quals han estat i segueixen sent, els nostres sers benvolguts, per a poder felicitar-nos de les nostres bones obres, procurant rectificar, si encara fos possible, aquelles actituds o decisions que inconscientment haguéssim assumit de manera deficient.
Potser després, en aquest després incògnit, ens sigui permès dilucidar aquesta eterna i incontestable pregunta. Mai he dubtat que la nostra ànima perdurarà i tindrem, sumits en l'eternitat, temps més que suficient per a meditar i respondre'ns-la.
Josep Turull Bargués Ramos Mejía, setembre de 1999