Monoleg

EL PRINCIPI
(MONOLEG)
Pepe
(L'escenari és qualsevol lloc, amb una taula i una cadira en el centre. Damunt de la taula una ampolla amb aigua i un got. Pepe que està assegut, s'aixeca lentament i es dirigeix al centre de l'escenari, Una vegada allí mira una estona cap al públic i comença:)
-Diuen que quan no se sap per on començar, hem de fer-lo pel principi i hauríem de fer-ho així. Lo difícil és que el principi és tan llunyà, tan llunyà, que hauré d'usar la meva imaginació per a recordar-lo. No recordo molt be si en el mateix moment de néixer tenia els ulls oberts o tancats, encara que crec que al traspassar aquest imponent portal, haurien d'estar tancats i seguint en el terreny de les suposicions, quan els vaig obrir, els ulls, ho vaig veure tot blanc amb algunes, bastants, taques vermelles; de cop vaig sentir una forta palmejada, es suposa que en aquell moment jo no sabia de què es tractava, en guarda sigui la part, que segons em vaig assabentar més tard era bastant carnosa, que van fer que deixés anar el meu primer so, en forma de crit de protesta inconscient o conscient d'aquesta intempestiva agressió. (Es serveix un poc d'aigua, pren un sorb del vas i prossegueix) Poc després, una sèrie de sons per a mi incomprensibles en aquells moments, però que després més endavant vaig comprendre que havien estat d'alegria, satisfacció i admiració, aquesta última pel fet, poc comú, de comprovar que al posar-me en una balança, aquesta acusava el que podria ser fàcilment catalogat d'un record local, si no ho era comarcal, o provincial ja que marcava SET quilos!.
Lògicament, quan anys mes tard em vaig assabentar de l'extraordinari fet, em va semblar una perdonable exageració de la meva mare, ja saben lo propícies que són les dones a engrandir lo que els sembla interessant, que em va confessar que lo que esperaven era un parell de bessons o mellissos, a causa del gran volum que havia arribat a tenir el seu abultat ventre, poc abans del consegüent part, ratifiquen no obstant això l'autenticitat de l'extraordinari pes arribat per aquesta humil persona en el moment crucial de néixer.
Encara que els meus dubtes van quedar en un compàs d'espera, uns vint anys més tard, al trobar-me en el carrer amb la llevadora que havia assistit a la meva mare per al meu part, em va confirmar molt seriosament la proesa, modèstia a part, posant l'accent que havia estat el major pes arribat a en la seva llarga vida de llevadora. De manera tal que durant el rest de la meva vida, vagi resta d'antuvi, he cridat als quatre vents, es sobreentén que de forma figurada, la *fausta/ nova que potser mai em vaig atrevir a presentar-la com *record/ de cap espècie, per por que en sortís un altre cas similar o superior al meu.
Si tinc alguna vegada suficient temps lliure, cosa que ja s'està convertint en cosa problemàtica, em dedicaré a dilucidar aquest enigma, ja que per a mi seria molt interessant lluir aquest nou títol, afegint-lo als ja tants que m'han estat adjudicats per mitjans naturals. Fixéu-vos se lo *pompos i *altisonant/ que resultaria el dia que pogués presentar-me com: Josep Turull Bargués/, record actual (local, comarcal, provincial, regional o nacional) de pes natal, fill, germà, espòs, gendre, cunyat, oncle, nét, pare, avi, espanyol, català, argentí. ¿Que vos sembla? De tots ells em sento orgullós i que consti que tots han estat atorgats a dreta llei, sense altre mereixement que l'haver estat viu en el moment de rebre'ls.
(Pren ara, pausadament tot un vas ple d'aigua i segueix:)
No s'espantin, no reprenc per seguir donant-los la llauna una estona més. No sé si hi ha una durada estipulada en els monòlegs, però creo que per avui, ja us he cansat amb la meva xerrada, ja que al cap i a la fi els he contat coses que a la majoria no els interessa. Perdonin-me pel meu atreviment, però els prometo que un altre dia, quan hagin ja oblidat el que no els hagi agradat, els tornaré a molestar per a contar-los un tros més d'aquesta història que, no serà interessant, però els asseguro que com llarga, ho és en veritat. Gràcies per la vostra atenció i paciència en escoltar-me.
(Fa una gran reverència al públic i fa *mutis/ pel fòrum)
(No s'escolta cap aplaudiment; no importa; em vaig donar el gust)
JosepTurull Bargués, abril 2002