La dolça enveja

Una cosa sempre us he envejat, fills meus,
un gran buit va ser company absent
en el meu llarg camí.
Us he envejat aquest do immens que en el vostre,
teniu i heu tingut.
Aquesta presència paternal,
aquesta ombra protectora,
aquest pare que, sense ser-ho,
sempre és el nostre gran mestre.
AL meu el vaig perdre, quan en veritat, començava a gaudir-lo.
Massa jove per a penar-lo, tan sols mes tard,
vaig començar a sentir la seva falta.
La Mare, mare i pare alhora,
va passar a ser la meva ombra protectora,
Dolça, calma, afectuosa,
de la qual, en la meva inconsciència
massa aviat em vaig separar
i en comptes d'alegria i companyia,
li vaig donar dolors molt profunds,
Em vaig allunyar de tu, Mare benvolguda,
em vaig endur als teus tres néts que no vas poder gaudir,
vas penar i no vas gaudir els meus cruels silencis,
i mai més vaig poder abraçar-te,
mai més vaig poder besar-te,
encara que vaig estar sempre a tu abraçat
i els meus silenciosos petons
et manava pel vent,
esperant els sentissis en les teves galtes,
en les teves vigílies,
penant aquesta falta que jo,
sense voler, et causava.
Us envejo, fills meus,
Quan abraceu a la vostra benvolguda mare
i rebut els vostres, que tan profund m'arriben.
Josep Turull Bargués
(En un dia igual a tots els meus dies) Març 2005.
Dolça enveja