Enyorançes làctees

Un relat de: Josep Turull Bargués

A qui no agrada palpar
uns pits respectables
de qualsevol dona formosa?
I no penseu malament
dels meus francs pensaments.
Voldria jo recordar-ho
Mes, no puc per lo llunyà
quan en brassos de la meva mare
dels seus pits jo xopava
el nèctar que m'alimentà.

Els seus pits acariciava
mentres jo em relamía
quan la seva llet em donava,
miránt-me amb tanta tendresa.
Qui pogués recordar-ho,
sentir igual sensació!
En un racó del meu cor,
segú que está grabat.

Per això, ja mes grandets,
ens atrauen els estranys,
poder-los acariciar,
buscant inútilment
aquella feliç sensació
que sentiam al palpar-los,
mentre aquella succió.

Perdoneu-me doncs les dones
si hom, a vegades, sens volguer,
potser ens escapin les mans
cercant aquells dolços reflexes
de la tan llunyana infantesa

Josep Turull Bargués.
15 noviembre 2002.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer