Somni

Un relat de: Paula

El vent simula jugar amb l'herba, s'engresca en una dansa dòcil i trapella, em deixo caure i puc sentir la frescor quan l'acaricio, es mescla entre els meus dits i jo m'hi arrapo amb els cabells i em crec terra. L'oreig del vent m'acompanya en un vaivé silenciós i tendre i m'acull dins la seva llar, m'abraça primerenc, i afectuós m'empeny pels camins d'argila vella. Una tènue llum m'excita inexplicablement a reprendre aquest caminal insòlit i se'm endinsa màgic dins meu. Tot plegat em fa sentir en una aura exòtica i passatgera, faig una passa i encongeixo instintivament els dits que s'arronsen com petits cucs de seda. Persianes mandroses s'obren els meus ulls i s'escampa i fuig l'instant amb cendra de somni.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer