Asrai

Encomanadissa fragilitat que em feies creure teva, encís sobre les aigües d'un esperit dansant. Llavors em vas veure, un seguit d'instants, el fugir d'un moment i el morir d'un mite entre nosaltres. Amb paraules o sense elles, vaig poder sentir als ulls la seducció d'una mirada i l'anhel de satisfer-la, eres fada incandescent, sirena en la metàfora d'una sola nit. Voldria tornar a veure't, i descobrir-te en les teves nits de lluna plena, necessito rendir-me ni tan sols pel sol plaer que em provoca, desfer-me en la teva pell i sentir-te pàl·lida en el reflex d'aquest llac. Tempta amb la teva nuesa el destí d'una vida, vetlla amb la mirada per l'ànima d'aquesta essència, i jo fugaç estel que et contradiu una breu estona, i després ets salvatge amb cor feréstec, llunyana de mi t'evadeixes en les profunditats. Jo m'abandono a la llarga espera d'un adéu immerescut, però tanmateix com cada nit, el teu somrís em convida a tornar a veure't.