marc

Ni tan sols disposo en la mirada, el desig en que em fantasiava veure't. He vist desaparèixer la il·lusió que creia meva, i tan sols meva, i el dolor em pot, i el mirall es trenca. I aquells destijos, aquell instant perdut per sempre, per què no el vaig tindre, i si el tinc no el puc entendre. Tu només vas crear el meu miratge, d'un reflex, d'una vida paral·lela, no oblidar, i tanmateix, perdre'l per un sempre. La sintonia d'aquesta melodia assedegada de tu, d'on notes sospirades del meu cos la veneren. Sense comprendre, amb ulls de mar em mires, i amb teves onades em deixes, però jo mai vaig prendre't.
Aquesta nit la tristesa està amb mi, la lluna la reflexa, i de la il·lusió que he viscut, només en queda un demà negre, amarg al despertar que s'aixeca, un dia vaig creure tindre't, l'altre vaig creure perdre't.