Somni d'una nit de prima-nonvera

Si no ho ha fet encara llegeixi Joan Brossa!

El seu relat m'encanta! El millor que he llegit en temps en webs com aquestaa! Li desitjo molta sort i no intentaré descriure'l perquè és necessari un altre relat per fer-ho!

Si vol llegeixi'n algun de meu, no li'n privo! Soc nou d'avui!

Miau!

Manel.

He hagut de retrocedir en els teus relats fins a trobar aquest escrit en prosa (els poemes no acostumo a comentar-los) i l'he trobat genial, amb un rampell de bogeria si m'ho permets, la bogeria de la que parlava Dalí, que deia que ell tenia la clau dels somnis i que per tant, podia entrar-hi i sortir-hi sense por a no poder tornar al món conscient. Suposo que m'ha fet pensar en Dalí el subrrealisme d'aquest relat, una evocació d'Alícia esbojarrada i aparentment caòtica com ho són els pensaments. Les matemàtiques també hi són presents per dos motius: Carrol ho era i en el teu entorn més immediat també en tens un, haha!
Un relat molt ben aconseguit. T'envio petons des de la immortal!

em dedicaré a psicoanalitzar el que has escrit aquí, que segur que és un reflex circumflex del teu subconscient.

Així d'entrada, he descobert que t'agraden els gats i els conills,... miau!
Sovint et preguntes on coi anar, a on dirigir les teves passes...
també sembla que tinguis una son de marmota darrerament i el despertador et fot uns ensurts de nassos...
La kefa et fa córrer darrera els expedients i els teus pardals van de bòlit dins del teu carabassó...

Ah! I tens un peu tort.

En fi, si t'interessa que et faci l'informe complert, tinc la consulta al núvol aquell en forma de carabassa...

Un petó com una idem, rinxulets.

M

dins el cervell, com una successió de pensaments inconnexos i d'imatges entortolligades.
Un conjunt perfecte pel que es demanava. Amb una forma tan propera i intensa, que fàcilment t'hi pots posar al bell mig de la història i sentir les emocions a batzegades.

Felicitats!, altra volta!, m'ha encantat.


gypsy